Cafè en gra

“El Pla català de
seguretat viària 2002-2004 fixa com a nivell raonablement
esperat per al 2004 un

màxim de
4.373 morts i ferits greus. L’evolució durant el
període d’abast del Pla s’ha mantingut en

la seva tendència
decreixent, la xifra de morts i ferits greus durant els dos primers anys és
millor que

la fixada pel Pla i
durant els dos últims, lleugerament superior. El
nombre real de morts i ferits greus

a
Catalunya ha estat de 4.471″

Font:. Anuari estadístic
d’accidents a Catalunya any 2004

Sempre hi ha un tribut a pagar i sempre son els mateixos
els que el paguen.

Aquest agost ja portem a Catalunya 43 morts. I la Tura Camafreita tan panxa, enfeinada com está a
fer bronze mediàtic.

Si hom remena per
les pàgines de Trànsit trobarà “perles” com les exposades en un informe de 71 pàgines que no
cita ni una sola mesura per evitar els accidents de circulació.

Tampoc fa
esment de quantes persones s’han matat
o ferit per culpa seva i quantes els han matat o ferit altres
sense tenir ells cap culpa.

Naturalment carrega
totes les responsabilitats als conductors per infringir alguna norma, però
raonem: si ja saben que s’infringeixen les normes alguna cosa més s’haurà
de fer perquè 4.471 persones no morin o quedin malferides.

Què s’ha de fer?

·
Per
exemple: baixar la velocitat màxima (com ja s’ha proposat a França per
estalviar combustible( es maten dos pardals d’un tret)

·
Substituir
les multes en infraccions greus, per treballs per la comunitat ( te l’avantatge
de que qui te diners i pot pagar no li serveixen de res, per contra baixa la
recaptació)

Les mesures
concretes son feina dels qui estan al capdavant, per això hi són, el que
esperem d’ells són resultats concrets i no justificacions, els resultats no es
poden maquillar i sempre poden ser pitjors, però ja són molt dolents

Qualsevol
responsable ha de garantir resultats, i a la carretera ens han de garantir que no
patirem un accident greu per causa aliena a nosaltres.

Les carreteres són
seves, Sra. Tura, no doni només la culpa als altres, no és qüestió de fer-la
dimitir, és qüestió de demandar-la si ens passa res per causa no imputable a
nosaltres mateixos en el “seu” territori.