Mas, però de què vas?
Us imagineu a William Wallace abans de la batalla, amb la tropa formada en ordre de combat, amb l’enemic a dues-centes passes, ben armat, uniformat i desplegat, dir als seus, armats amb dalles i pals, calçats amb espardenyes i vestits amb calçons:
“Lluitarem fins a la mort perquè la llibertat és la nostra raó de ser, som-hi, seguiu-meee!!!…. però (ejem) bé…. si algú altre es vol posar al davant que passi…., jo no voldria pas ser un destorb”
Acabo de donar una idea als Monty Python per fer una d’aquelles celebrades paròdies a l’estil de La vida de Bryan. La idea és gratis, espero que els de Polónia li trauran tot el suc. L’Andreu Barnils escriu “Les tres idees de bomber d’Artur Mas” (amb perdó i afecte per els bombers, suposo). Subscric l’article com si fos meu, però com que no ho és afegeixo allò de la patata calenta que tots sabem: de qui és la patata que crema?
Com que en Mas l’ha passada a la ANC ara resulta que ens haurem de reunir, fer una consulta als socis i “posicionar-nos”. Com que som assemblearis, fins a cert punt, (que acaba on comença el Secretariat Nacional, dit també SN) “algú” decidirà, probablement, tornar a enviar la patata al remitent, per Seur o correu ordinari de “Correos de EspaÑa” i mentrestant tic-tac, tic-tac… que diu “el coletas”.
Falten menys de 100 dies per el mític “^27º 09’ 2015”, on tot comença”…. O acaba com el Rosari de l’Aurora -ves a saber- si anem per el pedregar de manera volguda, maldestre i acollonida amb un líder que no va ser Moisés el 25 de novembre del 2012 i sembla que tot de sobte li ha agafat complexa de ser massa Mas-ssies, i no esta gens clar si hi renuncia per modèstia o cangueli. En nom de la Sra. Democràcia (q.e.p.d) es pot justificar tot, com ja s’ha vist. Tothom te dret a pensar com vulgui (ja ho havíem fet sense democràcia) i a fer… el que diuen les lleis que, casualment, les ha escrit al BOE el Gobierno de EspaÑa, i les aplica el tercer poder (el cantó obscur de la força). Si ens volem desfer d’aquest “cercle desvirguer” hem de tenir un William Wallace que s’hi jugui la vida, i que si cal, arrenqui el cavall tot sol sense mirar al darrera si el segueix l’exèrcit de Panxo Villa.
Conceptualment no haurien d’existir els lideratges, i la gent hauria d’obrar per convenciment, però ai lás!, el cor i les entranyes son quelcom mes que el xassís de les cames i la carrosseria que allotja el cervell, els lideratges són el fulminant de la pólvora. No se quina es la jugada amagada d’en Mas (si en te una) o si amb els esdeveniments a ritme de break-dance que hi ha hagut amb el unionistes de Unió-Demo, li han fet fer un cavi de plans a ultimíssima hora, perquè segons deien tots els que tenen el fonèndum al pit d’en Mas, escoltaven un cor que bategava en forma de “llista del President” i ara resulta que s’ha transformat en la “llista dels Residents”.
Torna, torna, Serrahart, que l’alzina ens cremaran, que ens arrencaran les pedres, que la terra ens robaran. El que ens cal és un William Mas (o Junqueres o Fernandez, tan és) que tingui un pla A, i cap B, C o D.