Lluint l’uniforme
Avui el ministre Bono ha anat al Congres a donar compte de l’accident d’helicópter que va causar 17 morts. M’importa ben poc, és a dir gens, el transfons polític d’aquest acte, nomès ho esmento com a terme de comparació.
Aquest mes d’agost els morts a Catalunya en accident de circulació ja són avui tants com tot l’agost de l’any passat, mes de 17 per descomptat. És a dir que la cosa va de mal a pitjor, i a la Consellera Tura ningú l’ha cridada al Parlament perquè doni explicacions de que ha fet o ha deixat de fer per evitar aquesta mortaldat; els parlamentaris estan de vacances, ocupats entre suquet de peix i rentrèe d’Estatut.
Avui però, un humil ciutada que no fa vacances encara, pot aportar el granet de sorra d’una experiència personal.
Per questions de feina em toca passar diàriament per carreteres de l’Empordá i la Selva. Aquest matí, circulant per la N II entre Girona i Roses m’han avançat, en diferents trams, i amb línea contínua dues motos i un cotxe, i he observat no menys de cinc avançaments prop d’un canvi de rasant on el vehicle que avançava s’ha engolit una vintena de metres de linea abans de tornar al carril dret. Les carreteres empordaneses solen ser rectes, amb pujades i baixades, i si n’agafeu una que no tingui rotondes ni vorals on parar, nomes als incauts que no sapiguen on son els radars fixos els enxamparan.
En qilómetres i qilómetres, ni un cotxe de Mossos enlloc per caçar aquests homocides en potència, però ves per on arribo a un tram amb rotondes….i eren allà, en un tram igualment recte, just despres d’una inexplicable senyal de prohibició d’anar a mes de 60, fent l’agost.
No, a mi no m’ha parat ni multat, però despres de veure com “vetllen” per la nostra seguretat, no he pogut menys que desitjar que, com a mínim els hi rebentés el boligraf a la butxaca.
Aquest es el pa de cada dia i els responsables de circulació tenen la barra d’encolomar tota la responsabilitat dels accidents a les imprudències….que ells no fan res per impedir.
Crec que la seguretat en el transit és una cosa massa seria per deixar-la en mans dels responsables de Transit que es treuen les puces de sobre donant la culpa als altres en comptes d’adoptar mesures per impedir els accidents. Per tant l’única sortida que ens queda és denunciar a aquests responsables per incompliment de la seva obligació de garantir-nos la seguretat.
En això estic, cercant assessorament legal per tirar-ho endavant, i agrairé qualsevol sugerencia o recolçament.
Només desde baix podem construir una bona base per canviar aquest desolador panorama, a les altures hi ha massa interessos creats.