La paciència a les 8 del matí
D’Olot a Besalú hi ha 21 kms, la meitat dels quals és en obres des de temps, molt temps. Mentre s’arranja la nova autovía la carretera vella fa giragonçes per esquivar les obres i, senyalitzada amb línies grogues, ni hi ha ni un pam permes per avançar. No és que no hi hagi llocs en que es pugui fer sense perill, es que està prohibit arreu.
I doncs, que passa quan saps que t’hauras de menjar 10 kms a pas de tractor?. Si hi has de passar cada dia (i no hi ha rutes alternatives) amb la perspectiva de mesos i mesos d’obres què fas, bon minyó?
A part de recordar-te de sants i parents, portar un CD amb el canon de Pechebel i les Quatre Estacions de Vivaldi (la música rock está contraindicada).
En canvi, passant per qualsevol ruta que es creui amb les obres del TGV, hom veu que aquestes avançen a ritme de Grand Prix de Fórmula 1.
Amb un xic de memòria i perspicàcia hom veurá que quan s’acosten eleccions hi ha una febre per accelerar aquelles obres que anaven a pas de tortuga i ens han fet la pasqua anys sencers. Poc abans de l’esdeveniment electoral, el polític medallista de torn talla cintes a desdir i el President aprofita una sesió plenària del Parlament (transmesa per televisió) per llegir una rècula inacabable d’obres fetes en la “seva” legislatura, entre aquestes la “nostra” carretera,
Algú doncs pot reprovar que un ciutadà-conductor modèlic, que s’ha empassat 10 kms rera un tractor amb remolc de fems, pitgi l’accelerador quan troba una beneïda recta on és permes avançar?
Sí, el radar s’encarregarà de pispar-li 200 euros perque 50 metres abans d’un encreuament que mena a quatre masies hi havia un senyal de reduir a 60 kms. I tot pèrque el cotxe dels fotògrafs habia localitzat una petita esplanada amb quatre carrasques per amagar-s’hi.
D’això se’n diu vetllar per la seguretat del trànsit.