La mala llet
Potser és perquè fa calor, però d’uns dies
ençà trobo que la gent està de mes mala llet, salten a la mínima, sobretot a
la carretera.
Si vaig
a la velocitat reglamentària em quedo sol al darrera, no hi ha qui no
m’avanci, i alguns tomben el cap quan passen llampants per el meu costat tot
mastegat rocs. Això m’és indiferent (ja s’ho faran) però si soc jo qui avança a
una ferralla ambulant d’aquelles que no pot amb el xassís, estossega fum negre
i porta una matricula de dues lletres, aleshores un morro prepotent que ve de tres hores
lluny se’m enganxa al cul i com si la carretera fos seva em llença ullades de
foc i si el paio és prou imbècil uns cops de clàxon em comminen a apartar-me
del seu camí privat.
No penséssiu pas que això és privatiu del
fantasmes dels Golf, Audis i altres models propis d’executius agressius i
lligons de platja, no. A part dels guaperes hi ha l’estament dels currants
que circulen amb camions i furgonetes de repartiment i que consideren la
carretera com a lloc de exclusiu de treball
(aparteu les criatures) . Els furgonetistes van que se les pelen – el
límit de velocitat esta posat, precisament, per saber a partir de quin temps es
cobrarà la prima per celeritat en el lliurament – i els camioners, amb motors
de cavallatge superior al destacament del general Custer, t’avancen i
t’arramben com un calent de discoteca.
Ja se sap que la gent al volant, li creixen
els ullals i el fel destil·la bilis groga i verda i tinc la teoria que amb la
calor ens escalfem mes perquè no la patim tot l’any.
Una persona que ha estat un temps a Kenya
(on la calor dura mes tot l’any) m’ha explicat que allà la gent es saluda i
entaula conversa fàcilment encara que no es conegui, el trànsit és caòtic, però
d’un caos enraonat, tradicional vaja.
No sé, n’estic fins al gorro, mes de la mala
llet que m’envolta que de la calor. Tothom vol plegar així que ha arribat a
lloc i agafar el cotxe de tornada, amb la llet mes merengada pel cansament i la
creixent mala bava congriada pel pensament de tornar-hi l’endemà.
Estem bojos, i ens ho hem de fer mirar.
M’estic rumiant d’anar-me’n a Kenya o a qualsevol altre lloc civilitzat.