Hipo-teques
Hipopòtam te el significat etimològic de “hipo (sota) i “pótamos” (riu) “el que s’amaga sota (les aigües) del riu. L’etimologia lliure de hipoteca podria ser una combinació grec-catalá tal com ” el que s’amaga sota la teca”, és a dir el menjar d’altri. Per devorar-li així que tregui el cap.
Com l’hipopòtam, aquell que s’amaga te la boca molt grossa i no fa soroll:es la caixa o el banc que te agafat l’hipotecat per 20, 30 40 o més anys, però no vol directament la propietat hipotecada sinó el seu valor en diner líquid.
Si a causa de la pujada de tipus hi comença a haver fallides d’hipotecats que no poden fer front als pagaments, els bancs i caixes es podrien trobar amb un immens patrimoni embargat, de diners en forma de totxo….desvaloritzat. Nomes de pensar-hi als Consells d’Administració de les entitats financeres se’ls posen els cabells drets, i al govern també.
Quan els responsables econòmics parlen “d’aterratge suau” del boum immobiliari volen dir
ni menys ni menys que deixar de munyir la vaca abans d’esgotar tota la llet. Si es generalitzés l’impagament d’hipoteques seria impossible executar tots els embargaments que comportarien, cap país s’ho pot permetre.
Per això, ara seria l’ocasió de que els que s’han enriquit legalment (però no lícitament) a base d’operacions financeres tornessin part del que legalment (però no lícitament) han cobrat.
Un govern que els tingues ben posats hauria de limitar
l’interés de les hipoteques a l’IPC o un altre índex que lligues directament els ingressos a l’inflació. A partir d’aquí l’escreix que el paguin el hipotecadors, que per això han guanyat tants milers de milions a costa nostra.
Això es mes important que l’estatut.
A més a més, per a convergir amb la resta del món, el que cal és l’inflació zero, IPC zero o corregir, penalitzar i fer pagar redistributivament als sectors propiament no productius amb una competència monopolistica descarada que fan pujar l’inflació.