No és el mateix els socialistes de
Catalunya que els socialistes a Catalunya. Fins ara potser no estava gaire clar i podien
anar jugant amb l’ambigüitat. Ara jo no poden, mala sort, són les gangues de
tenir la vareta màgica del poder.
Així doncs el PSAC a Catalunya no li queda
mes remei que tenir una cama aquí a Barcelona i l’altre allà a Madriz, i cridar
als quatre vents allò de “ladran, luego cabalgamos”. Sí però sobre què
cavalquen? Sobre un burro submís, una mula tossuda, un cavall noble o una simple tanca que no
s’atreveixen a saltar?. Poden resultar-ne amb l’engonal esgorrat.
Allà esmenaran el que aquí
han aprovat? I els socis els hi deixaran fer? Probablement. Dels polítics es
pot esperar qualsevol cosa. És normal que davant de les dificultats, si no hi tenen
res a guanyar, es donin per la pell. O ens donin pel PSAC