Eurasia
Ens hauríem d’anar acostumant a pensar que vivim al continent Euroasiatc i deixar d’escalfar-nos el cap pensant que és això de ser europeus. De fet no conec a ningú que es defineixi de bones a primeres com a “europeu”. A la Vall del Ges, per exemple, hi ha pescallunes, soquerracristos i santvicentencs, a Osona osonencs, en tot cas, a Barcelona – multiculturalitat i mestissatge – la genuinitat bercelonina és a l’escapça, a Catalunya, catalans cantem, cantem amb l’ánima, però poca cosa més, i a Espanya, França, Regne Unit, Italia, Alemanya, etc si algú es vol definir com a pertanyent al país utilitza el gentilici espanyol, francès, anglès, irlandès, gal·les, escocès italià, alemany….
Europa ni és un continent ni un país, així doncs que és aquesta Europa de que ens parlen els politics professionals? Una entelequia?, el cosmopolitisme tronat posat al trau de les solapes nacionalistes? Per el que he entès, aquesta Europa de que ens parlen és el mercat: El Corte Ingles, Harrod’s i Galeries Lafayette junts, i res mes
La CEE va començar per ser el “Mercat Comú” (i a Espanya li va costar Déu i ajuda ingressar-hi) la unió monetária es va fer amb grans reticència, i sense una punyetera consulta als afectats, i ara que a França i Holanda la gent consultada diu que NO vol aquesta constitució europea, els governs dels països en llista d’espera, Anglaterra, Dinamarca, Irlanda i d’altres, diuen que potser millor no fer referèndums (no fos cas que els perdessin) i repetir-los a França i Holanda (a veure si guanya els sí, i aleshores ja no en farem cap més)
Tal desvergonyiment de politics, homes d’empresa i opinon makers, ofèn la poca intel·ligència que ens queda, i si tinguéssim dos dits de front emigraríem en massa a les estepes on els ramats són abundants i la vivenda barata, l’horitzó pla com l’encefalograma dels nostres dirigents i la vista allarga l’ inabastable, com per veure el final de la hipoteca.
Els estats, per definició, son estructures alienes als interessos dels pobles, es van idear per concentrar poder, no per cedir-lo. Si reforçar la identitat de cadascú corre el risc de la confrontació, deixatar els pobles en nom de la unitat (Europea o qualsevol altre) és el suïcidi col·lectiu.
Condemnats a no entendre mai res o, dit d’alta manera, un cop ens han fet pujar a l’escala mecànica sense stop d’emergència, enfilats al Dragon Khan per tornar sempre al mateix lloc, després de crits, esgarrifançes i emocions cada cop menys emotives, cal que optem per la seguretat de la geografia: Eurasia és el nostre continent, omplim de contingut la nostra tribu i deixem-nos de collonades.
Si em deixes ser-ho.
Però no sóc liberal capitalista i amb la voluntat que el meu sou el paguin a preu polonès -com proposa el tractat constitucional que es veu que sóm els europeus els que no el volem.
Jo sóc europeu en tant en quant és la garantia dels drets socials en un mercat globalitzat.