Cafè en gra

Avui agafo el pinzell perqué s’ha de ser curós en dibuixar els perfils, en aquest cas el perfil del meu pensament quan m’he assabentat de la mort d’en PereEsteve.
No puc traçar el seu de perfil, perque no l’havia conegut mai personalment, però sí que puc dibuixar aquell que és comú a les persones que, no se perqué, transmeten una sensació d’honradesa i sobretot de coherència sentint-los parlar o observant els seus gestos. Quan aquesta sensació, mes tard la ratifiquen els fets, hom pensa que, mes que un sisé sentit, hi deu haver una irradiació entorn de totes ells que captem a distància.
Perque és fácil serguir les directrius marcades encara que sigui a contracor quan s’ha arribat a dalt, és fácil marxar d’un partit argumentant el retorn a les essències, però no és corrent ser coherent i lliurar bagatges, sous, escons i equipatges i tornar a començar.
Potser no ho hauria de dir, però em pregunto perqué la desena plaga d’Egipte sempre s’emporta els hereus de la honestedat, com si la vilesa no en tingues d’hereus.
Em venen a la meòria en Jordi Vendrell, en Ramon Barnils, l’Ovidi, per citar una mostra representativa, l’Albert Viladot, fa molts mes anys, gent que s’han donat a conèixer i que potser ni hem conegut, però que ha valgut la pena seguir la seva trajectòria.
Ni que fos a distància.