El tren Paris-Dakar
Quan ens parlen de democràcia, s’ha d’entendre sempre que ens estan parlant d’anar a votar.
Aquest mot avui en dia no te cap altre significat
Pel que he llegit, l’eix ferroviari que projecten entre polítics i técnics per unir Lleida i Girona sera un regal per les constructores i enginyeries, una operació de marketing polític i un malbaratament econòmic (sense comptar els 3 per cents) que tornará a deixar a la misèria les estructures que o bé son inexistents o bé necessiten fa décades una urgent modernització.
El tren normal, no els TGV, és un mitja de transport amb mes capacitat que el cotxe o el bus, menys contaminant, que consumeix menys energia, i més democràtic en l’us que en pot fer tothom.
Una bona xarxa de trens de rodalies i llarg recorregut, convenientment enllaçats, amb puntualitat garantida i horaris adients és la solució a la mobilitat deslligada de la dependéncia del cotxe privat.
Quan he viatjat a països nórdics, a Suécia per exemple, si veus arribar un tren a l’estació pots prescindir del rellotge per saber l’hora que és. Nomes et cal un horari de trens
Però ara sembla que si no es fa un TGV estariem tornant als temps de les locomotores de l’oest americà. La modernor és doncs atravessar el territori com el rally Paris-Dakar travassa África, sense mirar-la i menystenint als seus habitants, pur negoci i bombo mediátic.
Ara tot just començen a vendre’ns la moto, el mes probable es que aquesta moto quedi en bicicleta de pinyó fix perque – això si que ho tenen els polítics – parlar de projectes per començar d’aquí a cinc o sis anys és una manera de no fer res i acaparar titulars d’agència
Si realment volguessin fer alguna cosa per la mobilitat i la connexió entre pobles i gent podrien, ja ara mateix, deixar-se de les tonteries de desdoblar l’eix transversal, farcit de camions, i aprofitar el seu traçat per fer un eix ferroviari que triplicaría com a mínim la seva capacitat, amb un cost infinitamernt mes baix dels 6500 milions d’eurons.
No ho faran, no pas perque no sigui viable. No ho feran perque el que es tracta es d’estirar fons europeus, activar l’economia particularment lligada amb particularment alguna gent que particularment remena les cireres de algunes particularment grans empreses d’obra pública i de consultings, i es tracta de saludar al públic per rebre’n aplaudiments. Com els que li dediquen els llepes de “El Periódico” en el seu editorial.
No, no ens cal fer 233 kms en una hora, ens cal arribar a l’hora al poble del costat o a on sigui amb uns horaris que es compleixin, uns trens que, sense cap luxe, facin la seva funció i unes estacions d’enllaç que connectin línies diversses. Ens calen menys projectes i mes fets. Del que no es pugui portar a cap immediatament, no cal parlar-ne. Els diners els hi acabem posant nosaltres a base d’impostos, i alguna cosa hi tindriem a dir si ens consultessin.
Mentre la classe política usi el terme democràcia per induir-nos a anar a votar, que amb mi no hi comptin per fer-los el joc.