El TC es portarà be
Son uns cracs quan s’hi posen, els costa arrencar per pura mandra, però quan el deber los llama, els guardians de la LLei encen la flama de les defensas patrias i engeguen el turbo. Han estat amatents, de guàrdia tot el cap de setmana passat i amb els deures ja fets, tot escrit i a punt per el moment. I no ens han fallat
Qui millor que ells?. No han arribat al cap de munt de tot per una carambola, sinó per moltes. Si només fos per una hi arribaria tothom, son uns mestres del billar a tres-centes bandes i escaig, amb una habilitat fora mesura per ser al mateix temps, taula, bola, tac, guix, tapet, i situar els diamants al punt que els hi convingui per fer punteria fins i tot si erren la tacada. Amb gent així no cal patir-hi, podem estar tranquils.
Em preocupa aquesta noticia. No pot ser! Arrencada de cavall i parada de burro?. No, seria un descrèdit que no es poden permetre aquest team de dotze, deu homes i dues dones sense pietat per les il·legalitats. Els interpretes de les santes sures Constitucionals tenen per missió fer de mare de totes les lectures i alletar la Constitución Española com si fos acabada de néixer, ni que ja vagi cap a la quarantena, una edat provecta per una norma que els ciutadans menors de 55 anys no varen poder votar, i en la seva senectut, pren asil en aquest edifici destinat a les cures intensives de la filla mimada, pactada i única del parlamentarisme post-franquista.
Tot un repte per aquest servidors de la Llei de lleis, veritablement han de ser uns Jutges de jutges d’un jutjat que es “mes que un Jutjat”, i no ens poden deixar penjats.
És el judici dels millors, dels que s’han passat la vida jutjant-ho tot, per ells ha arribat l’hora postrera, l’hora de la veritat constitucional, i estic convençut que no em faran quedar malament si dic que en quatre o cinc dies com a molt tindran escabetxat l’aixecament de la suspensió automàtica, -en la que no hi han pogut fer res per llei i per on els han fet un gol per l’escaire-, i si m’apreteu fins i tot podrien tenir la sentència publicada, amb tots els pronunciament favorables a la legalitat i pulcritud tant de la Llei con del Decret de convocatòria fet des de Catalunya.
No n’esperem menys, el cas és tan clar que els raonaments jurídics, els “considerandos” caben en una línia que ells, com correspon, sabran escriure millor que jo. Ara que ja estan en la recta final de la seva carrera, no poden arribar mes amunt, però si caure avall de tot. Segur que pensaran en la història i el lloc on aquesta els posarà.
Per tant afanyeu-vos i deixeu-vos de punyetes, que el 9N anem a votar.
