El sender dels elefants
Sortint en cotxe
de Vic per l’Eix, en direcció a Manresa hom te la impressió que ha agafat un
tren sense rails, o si voleu, un cremallera. Just abans del túnel de Fontfreda
hi ha un carril d’avançament i un cop esgotat, la línia contínua ens convida a
estudiar amb deteniment el paisatge, darrera les llufes d’un paquiderm que just
on time passava per aquí, així fins mes enllà de Moià. En altres trams de
l’Eix passa el mateix
Arrel de
reiterats accidents, la Direcció de Trànsit va optar per prohibir l’avançament
a quasi tot arreu, fins i tot amb visibilitat, doncs ja se sap que xocar és
molest i perillós.
Res a dir doncs,
si vetllen per la nostra salut física, i en justa reciprocitat, els suggeriria
que també vetllessin per la salut mental de tots plegats i perquè ni uns ni
altres en posem nerviosos, ens expliquessin clarament que les carreteres es fan
per el transport de mercaderies i de viatgers (és a dir camions i autocars)
que de cotxes n’hi deixen passar perquè el ram de l’automòbil és un motor de
l’economia i s’han de vendre molts cotxes, potents i sofisticats, i els seus
propietaris, que es gasten una pasta, per algun lloc els han de passejar, però
tots sabem que fan una nosa immensa als professionals de la carretera, i que els
professionals de la carretera fan una nosa immensa als cotxes particulars.
Com resoldre
aquest atzucac? Molt senzill: posant uns rails de debò a les carreteres (que ja
estan fetes) i unes rodes de ferro als camions i autocars (que ja estan fets),
fent passar la línia
Vic-Bescanó-Baixás-Figueres-frontera repartida entre l’Eix i la A-7, de manera
que pugui electrificar d’un sol cop als vagons formats per la corrua de camions
i autobusos, agafats capicula com els elefants, i transportar el corrent que
sobri fins a casa per carregar-nos les piles en lloc de sortir de cap de
setmana amb el cotxe.
Del TGV no cal ni
parlar-ne, aprofitarem el seu traçat
com a aqüeducte per fer-hi baixar l’aigua del Roine cap a regar els
camps de golf de Puerto Banús, els melons murcians i ofegar les penes amb
aigua, i així, amb una senzilla dosi
d’enginy i sentit comú també podem fer uns quants barquets de paper
perquè naveguin encara mes els planificadors del territori .
I a més, ens sortirà molt, però que molt barat.