Tingui això fonament o sigui pura especulació, el que encara no he llegit enlloc és si un cop integrats a “l’altre mon” allà s’hi està be o no -o si al menys s’hi està millor que aquí- i suposant que hom cregui fermament que és així, que espera per anar-hi?
De totes maneres, no crec que calgui esperar a morir-se per experimentar això. El “mes enllà” no és el mateix que “el futur” i ara estem especulant amb que passarà en el futur quan de veritat som ja al mes enllà.
La història és com la ruta d’un viatger sense mapa que sap quan és mes enllà de la frontera pel color del cel i pel paisatge, per la gent i els costums i ignora la ratlla pintada als mapes.
Com un cos amb encefalograma pla, els budells i la limfa, els sucs gàstrics, i els músculs de fibra llisa encara fan moviments involuntaris, creixen les ungles i la barba al cos pàl·lid que ignora l’apaivagament dels batecs i la manca d’activitat cerebral.
Som al mes enllà, el futur encara no existeix
No hi ha receptes, nomes queden els principis inspirats per la saviesa.
Diguem de pas que la saviesa no és intel·ligència sinó sentit comú en
grau excel·lent i que, normalment, un pastor sol ser mes savi que un
matemàtic.
Diguem que tots els esforços basats en allò que fins ara havia funcionat són inútils.
Diguem que treballadors i parats, patronals i sindicats, polítics i
economistes han acabat les piles i el carregador no te endoll, queda
justa l’energia de Duracell. Tot sembla com abans i ja res és com
abans, el nou pla vital es encara per descobrir. No som en una crisi
-llarga o curta- som al mes enllà on encara no hem descobert regles ni
camins.
El mes assenyat es doncs no mesurar amb les antigues mesures, no seguir
als antics capitostos, no escoltar als vells àugurs, i esmolar el sisè
sentit.
Potser haurem de fer l’esforç a que ja no estàvem acostumats, de pensar
per nosaltres mateixos, no creure en res del que crèiem, no viure del
consum i no respectar les regles inservibles.
Tan de bo pogués donar pistes per albirar el futur que encara no
existeix, però només puc dir que som al mes enllà, que ja és molt dir.
S’han acabat els forfaits, ara cal viatjar a peu.
Sí, el que es donava ja s’ha acabat i estic d’acord amb tú …. no ens mirem el nostre entorn com abans. Abans van ser altres temps i ara hem de mirar al més enllà …
i potser cal compilar tot el que hem après, hem vist, hem viscut i ser assenyats.
El futur és el dia a dia, el moment, l’instant. I mira, avui a cal Paco, al costat de casa, hi havíen faves de Gavà, carxofes de El Prat i pèsols del Maresme; amb uns alls tendres, cebes tendres, un trocet de butifarra negra i un trocet de cansalada, anem a estofar unes faves. No penso que aquesta compra pugui ser ‘de consum’ ..
Excel.lent el teu apunt.
Bona vesprada.
Cal carregar la guitarra a l’esquena i tornar a fer camí