Cafè en gra

Una blocaire que no pot venir m’ha demanat que faci al meu bloc una crònica de la festa dels blocs de Vilaweb. La faig avant la lettre per ser matiner.

És la crònica d’una mort anunciada la dels blocs, una mort tan anunciada com la mort del diaris de paper, una mort amb la salut del ferro colat, dur i fràgil, insubstituïble.

Els feisbucaires, els piuladors els instagramistes i altres modalitats etèries -em permeto parlar de l’éter com si fos de les antigues ones de radio-  han pres a l’assalt l’espai cyber.

Contra les inundacions no s’hi pot lluitar, nomes es pot esperar que pugin i baixin les aigües altra cop.

A dins l’Arca dels blocs hi som una parella de blocaires de cada espècie, fins que el diluvi pixaner de xafarderies i intrascendències pari i es pugui repoblar la terra del diàleg pausat, al camp de les idees hi torni a haver pagesos de l’escriptura i recol·lectors de garbes lligades amb el fil del comentari.

Tanta inundació de immediatesa ofega, i a Can Partal&Maresme ens seguim trobant vells coneguts de fa anys, molt de tant en tant, avui prenent una cervesa, suposo, a l’antiga Damm de l’Eixample.

Ja veurem si el dia que les quadernes del nostre vaixell facin cim a l’Ararat enfangat de tanta mullena sense suc ni bruc, les parelles que hi naveguem encara serem en edat de reproduir-nos o haurem esdevingut matèria de paleontòlegs.