La realitat és mes tossuda que els mes tossuts o tossudes. Els
accidents de trànsit augmenten sense
parar i la responsable d’Interior, Montserrat Tura, segueix adelerada per treballar-se la imatge pública de cara a la
successió convocant rodes de premsa contínuament. L’efectivitat de les seves
mesures és zero, la gent segueix corrent i matant-se.

I no se li acut altra cosa que presentar unes
noves mesures de xoc (és una
broma macabra?) L’únic
xocant és que encara no hagi entès que
les seves mesures no van a l’arrel del problema i que si la majoria no compleix
les normes és que les normes estan mal fetes.

No serveix de res constatar que els camions
(6% del parc automobilístic ) estan implicats en el 24% del accidents amb
víctimes. Ni que les organitzacions de transportistes reconeguin públicament
que truquen els tacógrafs. Ni que els radars serveixen perquè les empreses que
els fabriquen cotitzin a borsa

I és especialment decepcionant que sigui una Consellera, una dona, qui
estigui a l’alçada dels desastres que provocaven Consellers, homes, en passades
legislatures (i en l’actual)

Estava expectant de que una visó
de dona donés un altre aire a la manera de governar, però crec que en això que
s’ha assolit l’igualat que no s’hauria hagut d’assolir: elles ho poden fer tan
malament com ells.

Ja
n’he parlat altres vegades, no pas amb gens de gust, però és que els morts
a la carretera per causa de no de prendre mesures
realistes no tenen excusa ni espera.

Els conductors tenen una part de la culpa, l’altre part és de la
persona responsable del trànsit de la que ens ha
de garantir la nostra seguretat a la carretera

Si la Consellera no en sap, o fa servir
el càrrec com a trampolí per saltar mes amunt, que es dediqui a la medecina,
que al menys en això se suposa que hi entén.