Cafè en gra

Si alguna cosa és especifica en aquesta relació amb altres a traves de la pantalla i el teclat, és la facultat de fer i rebre cometaris i observacións de manera immediata i que aquests siguin publics. No obstant, cal remarcar la diferència entre el foc creuat dels forums anónims i el to i la quantitat dels que es fan als blocs

Si assumim que que ningú penja posts i els publica en un bloc per a ell sol sino que cerca una eficàcia comunicativa, en podriem deduïr que la quantitat de comentaris rebuts esta en consonància amb l’interés que desperta o be l’autor o be el text. I separo aquests dos conceptes amb una conjunció disyuntiva i no pas amb una copulativa perqué en general estem mes acostumats a triar per autors que per textos tant en ells llibres que llegim, com en els articles que seleccionem. Però en els posts, degut al “efecte comentari” aquestes prioritats podria ser que funcionessin d’una altra manera i que el nivell de comentari, i l’intercanvi, actuessin com a “associació de veïns de bloc” una relació dificil de mantenir amb un autor literari o un articulista. Aquest fenómen el pot veure qui hagi trastejat per exemple en lamevaweb.info
Des del meu punt de vista, la funció comentarista és un antídot contra el risc d’autisme del blocaire-escriptor (cadascú a la seva bola, per dir-ho en termes col·loquials) per això crec que la motivació que desperta un tema o la manera d’enfocar-lo, aquí, sense la cotilla del cap de redacció, però sense consell d’editor hauria de ser el motor per teixir una manta que serveixi si mes no per abrigar. En cas contari reproduirem en un parlament de bits orfes, el discurs de les neures de cadascú.
Per cert, m’he fixat que, al menys en el llistat de posts dels 30 últims canvis, n’ha ha dos només que no admeten comentaris. Estaran desubicats o parlen “ex catedra”?