Cafè en gra

Del cafetar al bloc, la mòlta és cosa vostra

Publicat el 3 de maig de 2014

Anet i comí, saüc, ruca i ballaruca

La primavera del maig és una delícia si els llagrimons de tarda no descarreguen fins al capvespre i, si en tot cas ho fan, és com una inseminació d’orgasme curt i intens, com un alliberament secrecional de aquelles nuvolades inflades que dia rere dia creixen pel nord i s’aguanten tan com poden fins que les empeny cap amunt un ventet fresquet sense que hagin pogut festejar prou amb la terra ni arribar al seu clímax per mullar-la

Quan cauen solen ser uns xàfecs curts, que quan te’n adones i aixeques la persiana només veus el cos del delicte en forma de gotes gronxant les fulles de menta, tarongina, marduix, alfàbrega i julivert, que són espècies que tinc plantades en un parell de testos protegits del sol massa directe per la barana d’obra del balcó.

Com que disposo de poc espai interior, però també tinc un balcó exterior, massa petit per dir-ne una terrassa i massa gran per ser només un balconet d’aquell de repenjar-hi braços amb el cul tocant a la porta, m’hi caben unes quantes jardineres allargassades com un camp de moresc en miniatura.  

Primaveres i tardors, les dues estacions de l’any de les que gaudim a casa nostra, aquest lloc de la terra incomparablement equilibrat entre petitesa i grandesa, tenen en comú la transició. Una és la puixança i l’altre la decadència, com la infantesa i la vellesa, i si be la tardor te el contrast i la melangia dels colors suaus i la primavera només la monotonia del verd, em quedo amb totes dues. En edat tardoral, que és la meva, m’abelleix i m’anima més la companyia del verd-esclat. Penseu el que vulgueu.

En quatre pams de terra mal comptats, i gens metafòrics, que es del que disposo he decidit ser pràctic i no plantar ni enciams ni cebes, ni tampoc flors ornamentals, begònies, geranis, ni cactus, ni res mes que no tingui una utilitat immediata i profitosa mes enllà de la vista i l’aroma.

Només herbes utilitàries, per cuinar, flors mengívoles, brots, germinats, herbes d’espècies si alguna se mi aguanta, -pebre, safrà, coriandre-, espígol i lavanda i marialluïsa per vigoritzar la pell i escalfar l’estómac.

Es a dir, vegetals per cuinar, aromatitzar, perfumar, fer fregues i infusions, i donar-me una mica de feina, -però no massa- i entreteniment al cuidar-me’n, estalviant-me l’esclavatge de portar el gos a passejar o canviar la sorra dels gats.

Com que sóc animalista m’agraden els animals al seu hàbitat, que vol dir al seu lloc feréstec i no a casa, i de passada m’estalvio crítiques dels protectors dels animals, -fora de la que em faran per escriure això-, ordenances municipals sobre deposicions, corretges, xips i factures de veterinaris.

El regne vegetal encara no està protegit a la menuda, excepte les genèriques proteccions dels boscos i les amazonies,  i de moment ningú encara et ve a tocar els pistils per si tractes be o no a les plantes, ni t’excomunica o t’aclapara amb prohibicions, obligacions, drets comparats o malalties degeneratives, com fan si tens animals, hi trafiques, te’ls menges, o en consumeixes derivats.

El petit jardí-hort que contemplo ara mateix, fa goig. Tot verd sí, i encara pobre de varietats, però ja creixerà. De moment ens entenem i estan be a casa meva, quan les fulles fan el desmenjat les rego i s’alcen al cap de pocs minuts, si fa calor i les poso a l’ombra vull creure que m’ho agraeixen.
La tarongina és d’una olor delicada i i dona un gust i un buquet mes ampli a les faves, -encara que la menta s’ofengui-, és un gust aspirar-ne el flaire si li fregues les fulles amb la polpa dels dits, amb un toc poc mes contundent que una carícia.
I el julivert s’ha fet com una mata de faves, i el marduix i l’alfàbrega van fent discretament, però encara els hi he de trobar el punt aquell que les faci contentes i ho demostrin creixent i multiplicant-se com ha fet la resta.

En la quietud d’aquest moment, amb l’ambient calmat i quiet, son aquestes petites plantes sense tronc llenyós les primeres a bellugar-se amb el mes mínim canvi de pressió de l’aire, ballen els pecíols amb les fulles.

Sense voler he plantat també ballaruca als testos.



  1. Aquestes transicions que ens parles sempre són bones, i ens ajuden. Els humans no sempre, més aviat quasi mai, encerten en les transicions.
    Puc fer una comanda ? Una mica de saüc, ruca ? 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per josepselva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent