Ada, t’has Colau
Benvolguda, no se si t’has col·lapsat o t’has “colat”, sigui com sigui no has començat bé l’etapa reglada de la política.
Jo sempre he defensat la política ciutadana, aquella que fem la societat civil organitzada, i en aquest sentit crec que ho has fet prou be a la PAH. No ets una líder posada a dit sinó que t’has encimbellat com a líder des de dins, amb intervencions memorables i ben aprofitades com aquella en que et varen donar veu a la Comissió d’Economia del Congreso de los DiSputados i te’ls vares menjar, amb una diferència de potencial dialèctic que va fer saltar un arc voltaic. Va ser una descarrega i prou, ells tenen parallams
Va estar bé, perquè encara que jurídicament “ells” ho tenen tot atau i ben atau en la política, la casta, –m’agrada la rotunditat de la paraula- la vella guàrdia del sistema, de dreta a esquerra i d’esquerra a dreta, patina mes que anar amb xancletes a netejar una cort de porcs quan s’ha d’enfrontar a accions polítiques, com la consulta del 9N per exemple. La consulta que farem el 9N és una acció política, no jurídica, t’ho dic per si no te n’havies adonat.
No se si has entès que això, precisament en això, radica la força dels que volen jugar a dins del sistema venint des de fora: en la legitimitat que és lliure com un ocell, i no en la legalitat que es pot segrestar.
No pronunciar-te sobre el teu fervor independentista o no quan eres a la PAH em va semblar una actitud intel·ligent, -la PAH es “nacional”- però un cop passada a “Guanyem” estem en el terreny netament català i la transversalitat va des dels que volen la independència des de la dreta fins als que la volen des de l’esquerra; els que no la volen de dretes o esquerres, juguen en una altra lliga i ja el hi pots anar al darrera amb el flabiol sonant.
No en trauràs res, sinó al contrari, de dir que votaries Sí-Sí, però mai havies estat independentista. T’has posat de cul(au) a totes dues bandes, benvolguda Colau, Ada pel amics. Has comés un error polític que pagaràs car, en Duran Lleida t’ho explicarà.
He llegit un comentari d’un que diu va ser company teu de classe a la Uni, on explica que eres molt espanyolista aleshores, i d’esquerres. Poden ser maledicències, no li faig cas, però per si de cas, i parlant en general i no del teu hipotètic cas particular, aquest es un quadre clínic, ben conegut i estudiat, amb una diagnosi clara, però sense remei conegut. L’internacionalisme d’esquerres sempre acaba al camp de l’espanyolisme a casa nostra.
La gent tenim poc drets, o si que els tenim però no ens els deixen exercir, el que tenim son sentits, el del olfacte particularment desenvolupat, i aquesta nova etapa teva ensumo que te alguna falla grossa de fons, espero que no sigui tectònica i provoqui un terratrèmol que us enfonsi, em sabria greu, perquè miro amb simpatia els nous moviments que van sorgint i ens donen esperança que es consolidi algun dia una alternativa que des de la legitimitat dels plantejaments assoleixi també la legalitat que és en mans de la rància classe política castosa i casposa, reveillida, indecent, filibustera, monàrquica de conveniència, apoltronada, pansida, mensypreable, menyspreada, corrupta, desguayada, gandula i creguda, tramposa, acaparadora, xorissa, impresentable, decimonònica, tardofranquista i decebedorament integrada i allocada en l’estatus que la Constitucionalitat Magna els hi atorga, com un tanga fet a mida per un cul d’elefant.
Benvolguda Ada, tu i altres com tu teniu el meu, -podria dir el nostre (?)- respecte i reconeixement per haver liderat des de baix alguna cosa que elevi la legitimitat per sobre la legalitat. Però ara compte, que la política no es ideologia, sinó l’art de fer possible aquell somni de demanar i assolir l’impossible, desfer l’atau i ben atau.
Un molt bon apunt, que es contradiu, i amb excellents raonaments, amb el de l’article de’n Barnils d’avui.
De la força d’aquesta marea social que és el desig d’independència. Dir que votarà sí-sí i a continuació afirmar que no és independentista, indica que ho fa més per no perdre popularitat que per convicció. Poca coherència, tot i el respecte pel que fa. Poca coherència perquè, com tu subratlles, ambdues lluites són un intent d’imposar la legitimitat sobre la legalitat, moltes vegades immoral.
Cometen “errors” de novell, i la caverna mediàtica se’ls llença al coll, com tambe ho fan els menys cavernaris, però no menys perillosos creadors d’opinio des de La Vanguardia i El País, per exemple.
Per tant, critica sí, però “amb il·lusió”