Si Andorra arribes fins als Urals i tingues la base estratègica de la seva flota al golf de Roses ja hauríem votat.
I Espanya es lleparia les ferides com ho fa Kiev, tan fàcil i senzill com això.
Ara veurem que fa la “comunitat Internacional”, es a dir, els Estats, davant dels fets consumats.
No cal ser analista per preveure-ho: cada Estat analitzarà la nova realitat i actuarà d’acord amb els seus interessos. El dret i la legislació internacional els servirà de falca per apuntalar les seves decisions polítiques, que tornem-ho a dir per que no ens passi per alt, son les decisions que fan de falca per apuntalar els interessos econòmics.
Uns hi guanyaran i altres hi perdran, no guanyarà qui tingui raó justa ni qui no en tingui; guanyarà qui tingui millors cartes, que al cap i a la fi el joc no és mai un atzar per l’amo del casino.
No conec en absolut l’intringulis del conflicte Ucranià, però la lliçó que ens dona és ben evident: fes allò que hagis de fer o que vulguis fer. Potser guanyis o potser no, però avançaràs cap a algun lloc (la salvació o la perdició)
N’estem molt cansats tots plegats de debatre els nostres drets sense tenir el valor d’exercir-los.