Al darrera la nevera

L’any 1922, només dos anys després de la Setmana Tràgica catalana, una rebelió sindicalista de caire llibertàri sacseja la provincia de Rio Grande, a la Patagònia argentina. Més de 1.500 obrers, que reclamaven millores salarials en les condicions laborals dels treballadors del camp, moriran assassinats mans de l’exèrcit argentí, sota les ordres del llavors president Hipólito Irigoyen. L’escriptor i periodista llibertari Osvaldo Bayer n’escriurà un llibre, sobre els fets de la Patagònia, que ha esdevingut un clàssic de la literatura política argentina.
Aquests dies a la Patagònia, però, no llegeixo Bayer, sinó Operación Masacre, de Rodolfo Walsh, un relat de nou periodisme escrit deu anys abans que nasqués el nou periodisme. Un volum gentilesa del company de batalles periodístiques –i gran coneixedor de l’Argentina i l’Amèrica Llatina en general- Sergi Picazo. Narra l’afusellament maldestre d’una dotzena de ciutadans anònims que, se sospitava, havien donat suport a un aixecament militar esquerranós contra els generals que havien destituït Perón el setembre de 1955. La veritat és que la majoria no hi tenien res a veure, molts va morir i d’altres van sobreviure tot i ser afusellats en un abocador perifèric de Buenos Aires.
On hi va haver una altra massacre, en aquest cas de guerrillers fugats de la presó, fou a Trelew, la ciutat patagònica de la província del Chubut on vam fer nit ahir. Seguint les recomanacions del company historiador -i blocaire d’aquesta casa- Xavier Díez, que hi va viure un grapat d’anys, vam fer cap al Touring Café. Un curiós establiment amb més de cent anys d’històrica, que ha ist créixer aquest llogarret -avui ciutat- des que hi van arribar els primers colons galesos fugint de la repressió anglesa, van instal·lar-se en terres patagòniques. Diuen que a Trelew encara s’hi sent parlar gaèlic: nosaltres no ho vam poder comprovar en les poques hores que hi vam ser.  
La Patagònia avui segueix sent rebel, però s’ha convertit en un enclavament turístic de primer ordre, que atrau miles de visitants, sobretot europeus de poder adquisitu alt en poblacions com El Calafate, on som ara, a la mateixa provincia de Río Grande, punt inevitable en el viatge cap als glaciars.Alguns hi transitem, però, de manera senzilla, i hi ha racons s’escapen, encara, de la massificació. Per exemple, Puerto Pirámides, un llogarret increïble a la costa atlàntica, on hi viuen uns 200 habitants i unes 600 balenes, depenent de la temporada. Allí hem estat uns dies recorrent la inhòspita Península Valdés.
Som a l’equador del viatge: probablement no actualitzaré el bloc fins a la tornada, però valguin aquestes línies desenfadades perquè el lector es faci una idea -inexacta, vanal- dels dies tranquils que vivim. Diuen que a Barcelona ahir va tremolar… Comprovarem si tot plegat segueix a lloc quan hi tornem.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!