Al darrera la nevera

Bloc de Roger Palà

27 d'agost de 2008
Sense categoria
9 comentaris

Escudella de Sants

Ahir, després del concert d’At Versaris i Asstrio vam anar a treure el cap per Sants. Com ja sabreu, Sants és un barri bastant menys important que Gràcia que pren el nom de l’Estació de Sants, que és per allí aprop. Però també hi fan Festa Major (bé, d’aquella manera) i una festa alternativa que… bé, no és tant important com les festes alternatives de Gràcia (ressalto el plural) però déu n’hi do. Entre les coses bones de Sants, com ja he explicat alguna vegada, hi ha el Terra d’Escudella, bar i restaurant del rotllo de referència que aquestes festes ha tingut una sortida d’allò més curiosa: per dos menús et regalen un disc (tot s’ha de dir, una mica corsari: com els bons discos) titulat Músiques de menjar i beure. Es tracta d’un recull de cançons que tenen com a tema central la manduca. Com aquesta que sona del grup fantasma Safanòria, considerat el primer reggaeton català: “Escudellaton”. [N’hi ha més]

Gràcies a un business amb la companya Laia Sànchez Amat –que, tot s’ha de dir, serveix la millor ratafia del Pla de Barcelona– vaig poder aconseguir un exemplar del CD sense haver d’engolir dos menús a la una de la matinada. El disc està dividit entre entrants, primers, segons, postres i cafè i copa. No direm les bandes que hi participen per allò de mantenir el misteri, però la veritat és que està bastant ben aconseguit. Només hi falta un tema d’El Nota, curiós MC a qui els lectors d’aquest bloc ja deuen conéixer i que no canta sobre menjar però fins fa poc treballava a la cuina del Terra (l’haurien pogut posar de bonus track).
Llàstima que tan agradable iniciativa musical i gastronòmica s’hagi vist deslluïda per la vil i burda apropiació que el mateix Terra d’Escudella ha realitzat del mític Gato Pérez en les samarretes especials que està venent aquests dies: en elles, hi veiem l’efígie del gran Gato al costat del lema “Sabor de Sants”. Si l’ultratge als símbols graciencs estigués contemplat al codi penal els tanquem a tots a la presó. Hi haurà venjança!

  1. Rebel provocador sense-causa… bé, sí, amb una causa sentimentalment gracienca. Tot i que no sé si serveix d’excusa per tanta provocació en un sol post.
    Santencs, revolucioneu-vos!!!!!

  2. Sants és una txusta de barri i això del Gato ho trobo indignant, però que hi farem si el seu referent és la Núria Feliu (que sí, serà molt diva però té tela)

    Això sí, jo aquesta nit m’acostaré a veure els Tiki Phantoms…

  3. No sé si havia escrit mai en el teu bloc Roger, però com que he crescut durant 25 anys a Hostafranchs em sento indignada pels teus comentaris cap a Sants… No cauré però en la teva poca gràcia a l’hora de defensar un barri (enfonsant un altre)…
    Simplement no sabeu el que us perdeu, el que no us passeu per Sants ni el viviu!! (ah! i ets una mica traidor, sabent bé el que es cou i s’ha cuït allà). I sobretot ho dic, tenint en compte que estic exiliada a una mena de terra de ningú que és L’Eixample, això sí, l’esquerra, que així pot sortir al llibre La indirecta 😉

  4. Doncs sí, si ho arribo a saber, no faig el bussiness amb en Roger Palà! Perquè vull que sapigueu que al negoci al qual fa referència té l’origen en la pura gelosia: què havia de fer jo perquè el cronista Palà parlés bé de mi en el seu bloc (com ja havia fet amb en Pau)? I ell, llest com la fam, tenia una resposta ben preparada: regalar-li el CD del TDK.

    Ara bé, deixant de banda que només apareixo com una mera servidora de la “millor ratafia del Pla de Barcelona”  (la qualitat de la ratafia no és mèrit meu), l’atac al nostre estimat Sants és de jusgat de guàrdia, com diria aquell. Què ho fa que els de Gràcia critiquen tant Sants? Si som una burda imitació seva, per què despertem tantes baixes passions?

    Bé, en qualsevol cas, ja sabem que no provoca aquell qui vol, sinó aquell qui pot (hehehe…). Així que pau i tranquil·litat.

    Salut i, sobretot, bons aliments, ben cuinats i millor servits.

    PS: Tens una ratafieta esperant-te quan tornis. Una ratafia ben especial… (Riure maquiavèl·lic)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!