Pau Alabajos

divendres, 30 de maig de 2008 – Llar social

Ens espera un cap de setmana llarg: farem uns 1300 quilòmetres en 72 hores. Avui actuem a Poble Nou de Benitatxell, a la comarca de La Marina, convidats pel col·lectiu local del Bloc. Havíem de compartir escenari amb el nostre amic Sergi Contrí, que entre unes coses i altres fa molt de temps que no ens veiem, però el metge li ha recomanat que parle el mínim possible durant uns dies perquè s’ha quedat afònic amb els canvis de temperatura i els constipats primaverals, de manera que no podrà acompanyar-nos. Una autèntica llàstima, però sembla que repetirem en estiu i podrem fer el concert a dues veus (ja us anirem informant)! Des de Torrent fins a Poble Nou n’hi ha al voltant d’uns 100 quilòmetres de distància. Arribem en una horeta llarga, amb molt poc de temps per a fer proves de so. Josep Femenia ens espera amb tot montat i prepara’t per a començar, però es tracta d’un espai molt íntim i l’acústica sembla bona, de manera que només hem d’amplificar un puntet la veu i la resta d’instruments van a pèl. En deu minuts ho tenim provat i reprovat. A poc a poc, la llar social va omplint-se de gent. A això de les deu i mitja encetem el recital: notem l’atenció de la gent perquè entre cançó i cançó no se sent ni una mosca, tothom escolta en silenci. Algun dels temes que interpretem cobra especial rellevància en aquesta població, sobretot Contra el ciment on critiquem la depredació urbanística, que ha sigut especialment sagnant en la comarca de La Marina. Segons ens van contar la gent del públic, vora un 45% dels habitants del municipi són anglesos i alemanys, de tal manera que la integració resulta molt complicada i es generen guetos que descohesionen demogràficament el municipi. De fet, políticament parlant, tenen la clau de l’alcaldia, actuant com a lobby pels seus interessos concrets i no sempre en favor de la localitat. Aquest fenomen també es produeix en altres poblacions properes, com ara Teulada, que pateix un índex semblant d’immigració nordeuropea. Quan presente a Laura davant del públic, no omitisc que és el dia del seu aniversari. Després del concert, de manera espontània, la gent li canta l’aniversari feliç i es posa més roja que una tomata. Signem alguns discos i xarrem una estoneta amb el públic. Encara no hem sopat i estan tots els establiments tancats, de manera que passarem amb uns trossets de coca (per cert, boníssima!) i uns ditets de mistela. Quan arribem a casa ja assaltarem la nevera!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!