En primer lloc, la convocatòria ha estat feta al marge de la llei de consultes aprovada recentment pel Parlament de Catalunya, i també de la legislació estatal que obliga els ajuntaments a demanar autorització al Govern espanyol. La passivitat complaent amb la qual han contemplat els governs espanyol i català aquest exercici democràric -a la fi- de participació ciutadana estableix un precedent cara a les properes consultes que s’han de celebrar -a Barcelona mateix- sobre la independència de Catalunya.
En segon terme, el discurs que el mateix Hereu (i el seu equip de govern (PSC més ICV), han anat deixant anar en els darrers mesos contra les iniciatives ciutadanes convocant consultes sobre la independència de Catalunya ha fracassat també avui. La baixa participació i els resultats desautoritzen l’argumentari segons el qual aquest consulta sobre la Diagonal sí que era dels que “realment interessa als ciutadans”, segons el llenguatge que empren els polítics addictes a l’ordre establert.
En tercer lloc, la batacada d’Hereu (escampa ?) el desacredita com a candidat a les properes eleccions municipals, però no només això: demostra el fracàs dels polítics d’aparell, formats en l’obediència als dirigents, en la concepció de la cosa pública com una professió amb la qual ascendir socialment, dels perpetuadors de l’ordre establert. I aquesta escola formen els seus quadres no només el PSC (PSC-PSOE), sinó també els independentistes del règim, altrament coneguts com Esquerra, (que han esquivat els efectes de la consulta sense haver-s’hi oposat frontalment) que tenen al PSC com a partit de referència.
Post Scriptum, 17 de maig del 2022.
La proposta de Jocs d’Hivern la va llençar l’alcalde socialista de Barcelona Jordi Hereu, com recorda aqueix article publicat ahir al davantal de Llibertat.cat “Mirada ample de país per (re)construir-lo“:
“Sense perdre la nostra identitat com a poble que anhela assolir la seva plena sobirania en forma de República amb tots el valors que això comporta, cal tenir una visió ample de país i no caure en els errors del passat. Ara més que mai, cal mirar-nos la nació com a un tot que posa la vida i el seu entorn al centre. Per això, cal fugir de la formula dels grans esdeveniments per impulsar una part del territori que comporta més enllà d’operacions de màrqueting internacional la destrucció no només de l’entorn natural, també l’augment de desequilibris socials. És el cas dels Jocs Olímpics d’Hivern Barcelona-Pirineus. Tenim exemples clars en les grans transformacions de la ciutat de Barcelona als jocs d’estiu del 1992 o el Fòrum 2004. Ambdues van suposar la destrucció de barris sencers de la ciutat, especialment al Poblenou i els entorns del Besós, en els què sota la falàcia de reformar els barris, van esborrar el seu passat i van expulsar al veïns dels seus barris.
Com sabeu, la proposta dels Jocs compta amb un recorregut d’ençà fa 12 anys. Ho va impulsar l’Ajuntament de Barcelona, quan era alcalde el socialista Jordi Hereu i durant aquest temps s’ha mantingut en un calaix. De tant en tant s’anava posant sobre la taula, fins que ara ja es vol materialitzar en una candidatura oficial per optar als Jocs d’Hivern de 2030.
Recordeu que quan Hereu ho va anunciar per primer cop en roda de premsa, tothom deia que era una sorpresa i que no en sabien res de res abans de la trobada amb els periodistes. Hi van anar a cegues, diuen. Malgrat això, poques hores després, els informatius de TV3 i el 324 emetien valoracions a tort a dret arreu del territori. Hi parlaven des de les pistes d’esquí, des de diversos punts del Pirineu i de Catalunya. Un extens reportatge ens justificava que, al cap i a la fi, no tenir neu no era cap problema per fer uns Jocs d’Hivern. Dades, imatges, comparatives, entrevistes, reaccions. Sembla que tots els equips de TV3 estaven situats, per casualitat, als punts claus de la notícia, fabricada pels socialistes. Una eficàcia admirable de l’equip de TVC, sense cap mena de dubte. Ara, l’actual govern de la Generalitat sembla ser que actua de la mateixa manera. Nosaltres, el poble català no en sap res, però ells ho tenen tot planificat. Visca la transparència!.
Com veiem sembla ser que no ha passat res al nostre país en els darrers anys, ens referim al procés i es gestiona el territori, com sempre a batzegades cosint-lo a pedaços, com diríem en una tertúlia, tenim un gestors ineptes i amb poca talla. Un país no pot funcionar així i si volem ser una república sobirana.
I és que una de les coses que cal afrontar el govern és la reconstrucció del país, ja que es troba trinxant per terra, mar i aire; amb una forta crisi d’emergència climàtica i uns desequilibris socials cada dia més grans, per enumerar algunes problemàtiques concretes.
Per això cal fer una radiografia global amb una mirada ample i actuar, tot seguit impulsant un model de país en harmonia amb seu entorn, solidari i amb justícia social. I això passa, naturalment per renunciar a promoure el Jocs d’Hivern
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tens raó, però l’escenari polític més proper no el definiran les consultes. El configurarà el resultat de les eleccións al Parlament de Catalunya, i malauradament tot apunta a un canvi de coll d’ampolla, però coll d’ampolla a la fí. Li han posat en bandeja a CIU, cert, però la coalició tampoc és cap projecte de futur, és senzillament un canvi de de color de l’uniforme dels sipais que controlen la colònia, la memòria és curta… i tornem a recular. De la resta no cal ni parlar-hi, la seva ineptitud per establir una aliança estratègica dona la pauta del que realment son: massa lloques disfressades de gall.
Sr. Renyer: Podria explicar què entén per “fracàs de resultats”? Jo tenia entés que quant es fa una consulta verdaderament democràtica, el resultat -sia quin sia- és valid. Cal prendre exemple dels referendums de Suissa, per exemple.
Atentament