Per justificar les bondats de la privatització del servei públic de salut dels valencians, el president Alberto Fabra ha dit que és importat de Suècia, i que allí funciona de categoria. Desconec com funciona el model suec de sanitat pública: mai no l’he hagut de menester. Els suecs, però, tenen una fama guanyada. Com els espanyols en tenen una altra, també de ben guanyada. Vull dir: el model suec si funciona a Suècia serà perquè els suecs són com són: polítics, metges, ciutadans en general… I els espanyols (inclosos, ai, els valencians –i tots els catalans en general– en tant que administrativament espanyols) som com som (o com ens obliguen a ser, assimilats «por justo derecho de conquista»). I si prenem el País Valencià com a exemple, i les comunitats autònomes de Madrid i les dues Castelles i etcètera, el model de gestió política és de corrupció absoluta. Per tant, importar el model suec al País Valencià és un fracàs anunciat. Com deia aquell: la bicicleta és bona si el ciclista és bo; tant se val la qualitat de la bicicleta si qui ha de moure els pedals ha nascut gos malfaener
A banda d’això, la privatizació –l’expropiació!– d’un servei públic demostra la incompetència del polític que l’executa. En primer lloc, avui dia amb els resultats a la mà és possible afirmar que la privatització d’un servei públic comporta deteriorament de la qualitat i encariment abusiu. Són faves comptades.
Afirmar que la privatització suposa millorar la gestió i l’estalvi equival a confessar públicament la incompetència dels polítics que tenien la responsabilitat de la gestió d’aqueix servei públic. ¿Quina és la responsabilitat –posem aquest cas com exemple– del conseller de sanitat, dels directors generals, subdirectors i secretaris, fins i tots els gerents d’hospital, tots els quals càrrecs per designació política? No han tingut cap responsabilitat en la mala gestió de la sanitat pública? Només cobraven i prou? En política –en política democràtica, ai!– quan un polític es declara incompetent, s’hi escau la dimissió. Tanmateix, ja sabem que aquesta paraula no forma part del vocabulari polític d’aquests verals meridionals. Potser a Suècia sí, però ací no.
Alberto Fabra confirma, doncs, que si naixen més inútils rebenten. Fabra i tots els qui la fan com Fabra: inútils, incompetents, corruptes, lladres, manipuladors… Però els hem de pagar el jornalot i els cotxes oficials, veges tu quin cas… I també el botí a les empreses privades, que ja preparen els sacs per al saqueig als pressupostos públics.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No és cert avui telefonica és més barata amb un millor servei apart que només mentenida pels seus usuaris.
però el motiu és que té competència si fos un monopoli seria una mica millor que el públic però no massa.
per tant amb la salut si hagués un ‘xec-metge’ els hospitals espavilarien per acollir ells els malalts.
En l’última década he hagut d’anar a buscar ajuda en la medicina privada. He trobat de tot, com en la pública. Alguns metges em solventaren el problema i d’altres s’enganyaren de totes totes. A un se li va passar per alt un càncer que 3 mesos després acabà amb el pacient, d’un altre vaig guardar la recepta per no trobar-me’l mai més ni que siga per equivocació. Encertadament no vam seguir les seues indicacions. Ara, els honoraris no van ser gens barats i no recorde quant costà atés que no tinc factures.
Un jove de bona salut va patir un atac sobtat al poc d’arribar a un país llunyà. L’hospital no el volgué atendre fins comprovar que la seua assegurança era vàlida. Sembla que no hi havia temps a perdre. Algú va traure cara per ell, vull dir la cartera, i l’operaren. Potser viu gràcies a eixa bona persona. Aviat ací, a Europa, també podrem demostrar el nostre bon cor quan ens diguen: aquest/a no té dret a ser atés però potser si algú paga li salvarem la vida. O si el cas no és tan greu podrem estalviar-li el sofriment que comporta la malatia.
Objectiu de l’empresa és guanyar diners, oi que sí? Els casos d’externalització que conec, que ve a ser com la privatització, suposaren baixada del sou, precarietat i empitjorament del servei. D’on sinó ha de traure guanys l’intermediari?
Com és que l’UE ha obligat a baixar les tarifes de telecomunicacions? També ha controlat, un poc només, les comissions per transferències bancàries. On és la competència? I de tant en tant ens assabentem que alguna “gran empresa” ha pagat multes per pràctiques no permeses. Una organització ben gestionada funciona, siga pública o privada. Entre les empreses privades també n’hi ha que fan fallida. El que no potser és nomenar ineptes per dirigir negocis que no coneixen com, presuntament, ha passat en algunes caixes. O que, presuntament, a més a més siguen corruptes!
Si l’estat no te cura dels contribuents -salut, educació, etc.-, per a que serveix pagar? Si la democràcia no funciona com cal potser és que, probablement, ho és tan sols aparentment.