Cucarella
Toni Cucarella en roba de batalla
5 de març de 2012
Sense categoria
24 comentaris
Demà farà set anys
Demà farà set anys que vaig obrir aquest blog. 1.300 apunts escrits. I la sensació que potser l’he fet durar massa, que se m’ha fet vell, que cansa i es cansa. Que m’estic repetint… Tan sovint, vestir-se de pantaló vell, posar-se roba de batalla per donar casquera. Sí, hi solc escriure amb poca elegància, més a la vora del pamflet, de la filípica, que no de l’assaig acadèmic o periodístic. Ha estat -i ho és encara- una saludable teràpia. Hi ha dies, però, que voldria oblidar que existeix i abandonar-lo. Tanmateix, de moment, roda, i rodarà. I mentre vaja el carro, fa roïdo.
I l’agraïment a totes i tots els qui revoleu per ací, els amics, els coneguts, els saludats i, també -o sobretot-, els contraris, els adversaris, els bel·ligerants, els detractors i els enemics -si n’hi hagueren-.
Amb aquest apunt vaig començar: Absurd, terrible i ridícul
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Set anys en aquest món és una eternitat, i me n’alegro que continuis perquè hi ha coses que no cálida amb elegància, només cal dir-les, i tu sovint ho fas.
Salutacions !
mès actual que en la vida, no cansa enriqueix
salut TONI
Ans al contrari, és un oasi de veritat i claror dins la premsa corrupta i botiblera, col.laboracionista amb l’imperilisme castellà, llegir-lo de tant en tant em refresca l’ànima i em referma en les meues conviccions nacionals i democràtiques.
Cucarella, continua així, no defalleixis, ho fas molt bé i tens raó en el 99 % de les coses que dius.
Salut i visca Catalunya des de Salses a Guardamar i des de Fraga a l’Alguer……..Una Catalunya democràtica, sense ocupacions imperials, sense corruptes, sense col.laboracionistes amb l’ocupant francés o castellà, sense pobres ni rics, amb persones lliures, nobles, honestes i treballadores…..
Endavant i a continuar rodant i rodant…
Sinó, ¿amb qui havia de discutir-me amb trellat?
Amb els convergents i altres faunes…no em paga la pena.
Una abraçada.
Així que confie continues donant batalla.
PS.: A mi també em passa, això del cansament, la retòrica, si calia enfocar de nou… Però hi som i som com som. I el país potser també està cansat, però encara hi és, i això sí que costa!!!!
Una aferrada pes coll!
Salutacions des de Castelló de la Ribera !
Moisès
De tota manera, si és que puc recomanar-te alguna cosa jo, de tant en tant estaria bé deixar el pantaló vell i mudar-se, i així tot mudat i amb un somrís, felicitar algú, (enllà de Fuster), o celebrar algun fet. Que tot no siga batallar, que la teràpia potser seria més saludable encara si algun dia el blog anara de festeta.
Enhorabona per la constància, per la feina feta, i per admetre contraris.
…. i a rodar.
Cucarella, de cap manera ens canses, de fet molts dies ets la benzina que ens fa falta a molts per continuar voltant per ací sense acabar d’enviar-ho tot a cagar, així que, crec que parle per la majoria, esperem que dins de 7 anys parles dels 3.000 apunts i et tornes a preguntar si, ara sí, cansa. I et tornarem a dir que no, que falten molts i molts llocs a la xarxa com el teu xicotet raconet.
Endavant, Toni!
Jordi, des d’una trinxera a Benimaclet.
Cal furgar i posar-lis la vida difícil. Que se n’adonin que no poden fer i desfer a la seva manera.
Que se n’adonin que més enllà de la resistència hi ha un projecte de país més humà, més solidari i sostenible amb l’entorn.
El més important és el camí, el viatge i quan ja hem arribat, sempre hi haurà un nou viatge fins a la Llibertat.
Gràcies de nou a totes i a tots pel vostre suport.
Endavant les atxes!
I qui tinga por que arranque a córrer. Tots el altres, al caliu de la trinxera.
Conten que una volta un papa molt vell va fer anys i el camarleng per fer-li la pilota va brindar dient ‘que siga per cent anys més santedat!’. A la qual cosa aquest va respondre amb un sensacional ‘no posem límits a la providència!’. Doncs això. Per molts i molts anys que et seguim llegint
Vicent
Com jo, més d´ un trobarà un racó acollidor i contestari en aquest blog. Mentres et queden ganes i pugues, no t´ ho deixes, si us plau!