‘Matant-te no pagues’
Foto de Josep Blesa, segons el qual jo no pare en torreta. Diu el mort al degollat…
‘Matant-te no pagues’. Això és una de les primeres coses que he pogut pensar este matí quan he sigut capaç de discernir que aquell so repetitiu no formava part de l’ensomni punxonós on dormia, sinó que provenia del despertador infame. ‘Matant-te no pagues’, m’he dit, pensant en les copes de cava que em vaig beure anit sabedor com sóc que em pega tort. Potser va ser l’ambient fantàstic que hi havia allà, enforfoguits de tanta bona gent com es va ajuntar per a festejar l’aniversari de Toni Marzo, president de l’Ateneu de Bétera on Pep ‘Botifarra’ va arribar amb el llacet de sorpresa.
El meu problema amb el cava és que em deixa una sensació de ressaca injustificada, sense haver passat la fase etílica, per això a males penes en bec més d’una copa. Però anit no. És possible també que fóra per la trobada amb Maite, maquinada i gestionada amb moltes ganes, i de la qual no vam guardar proves tot i la quantitat de mitjans tècnics al nostre voltant. Un fet que em torna a donar la raó: matant-me no pague.
Avui estic mig mort i amb un enconstipat que no puc amb la meua ànima.
Per cert encara va haver temps per “ordir” una bomba entre Vicent i Albert…que a les 3 passades s’emportaren a aguaitar una casa.
Que si qualla allò lo d’Hiroshima i Nagasaki va ser una broma.
Una abraçada
-de primer plat presentació del llibre de Joan M. Campos “l´expulsió dels moriscos a Bétera” dintre dels actes de la fira del llibre de L´Ateneu, pom
– de segón sopar de les restes del cap d´any: formatges , cuixot i sobrassada, i uns cacaus per acabar-se el vi, i un poc de vi per acabar-se el cacau.
– Per últim café, copa i cigarret al corral de l´ateneu….i alguna copeta de cava i molta molta conversa entre els amics.
ja ho sabeu casa nostra és casa vostra si hi ha casa d´algú.
Salut, força al canut i aroma a la pom@