El bloc d'en Jordi Martí

A falta de la confirmació definitiva per part de les autoritats polítiques i diplomàtiques de l’estat, cal celebrar l’alliberament dels cooperants catalans Roque Pascual i Albert Vilalta, segrestats durant nou mesos per una de les franquícies d’Al Qaeda al Magreb.

L’alliberament dels cooperants de la ONG Barcelona Acció Solidària, de confirmar-se, és una gran notícia. Per a ells, per les seves famílies i pels seus amics. I per la gran família de la Cooperació Catalana. La seva posada en llibertat posa fí a nou mesos de calvari i ens el porta a casa, esperem que sans i estalvis. Ara caldrà donar-los el màxim recolzament i una benvinguda com cal, a ser possible sense fotos opportunitys que ni les seves famílies ni la mateixa ONG a la que pertanyen haurien de permetre per evitar aprofitaments polítics innecessaris.

Aquest trist episodi, i molts d’altres de recents que han acabat fins i tot amb la vida de cooperants internacionals en zones calentes del planeta hauria de fer-nos replantejar les mesures de seguretat adoptades fins ara pels convois humanitaris en determinades zones on actuen guerrilles locals i organitzacions terroristes globals, com és el cas d’Al Qaeda. El risc zero mai existirà, en cap activitat humana, i menys encara en la coorperació internacional, però cal garantir la seguretat i la integritat dels cooperants, que en cap cas han d’iniciar expedicions i projectes sense la informació mínima necessària pel que fa a la presència d’aquest tipus d’organitzacions terroristes sobre el territori o sobre fenòmens naturals que poden afectar la zona escollida per a portar-hi l’ajut.

Temps hi haurà les properes setmanes, però a partir d’ara i després de l’alliberament dels dos cooperants catalans de Barcelona Accció Solidària, caldrà obrir un debat polític sobre les bases en les que es recolza l’acció de cooperació internacional de l’Ajuntament de Barcelona i del socialisme català. Caldrà contrastar la informació sobre la composició de les caravanes solidàries, els destins escollits per a dur la cooperació, la informació sobre els riscos i els perills de la que disposen els reponsables dels projectes abans d’entrar en zones de conflicte, el finançament municipal dels projectes, els requeriments per formar part de les caravanes solidàries, etc, etc.

En qualsevol cas però, cal alegrar-se i celebrar per tenir entre nosaltres a Roque Pascual i Albert Vilalta. Benvinguts a casa!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!