JORDI CARRERA for NuCCs

Posicions per una Política catalana central amb fonaments.

14 d'octubre de 2008
0 comentaris

Memorial obert de Companys( 1 ) .- 15-10-1940: Crim d’Estat i perdó de Companys al Castell de Montjuïc.- Vists el procès i la Sentència del Consell de Guerra, què anul.lin el Judici.-

Fotografia de www.companys   Companys en una escursió a Santa Fe del Montseny.  Eixerit i senzill…

 Vegeu a sota la SENTÈNCIA del Consell de Guerra militar que condemnà a mort el pobre President LLUÍS COMPANYS.

 

 Si el 36, aquí a Aragó, Catalunya i València, la persecució religiosa i els assassinats d’innocents varen donar la Guerra a Franco, els nacionals la varen perdre moralment i políticament amb els assassinats de la repressió del 38 i del 39,40, 41,….

 

SENTÈNCIA que condemnà a mort el pobre President LLUÍS COMPANYS.

 

En la plaza de Barcelona a catorce de Octubre de mil novecientos cuarenta, reunido el Consejo de Guerra de Oficiales Generales para ver y fallar la presente causa instruida en procedimiento sumarísimo ordinario contra Luis Companys Jover, paisano, oído el Fiscal y Defensor y

 

RESULTANDO: que el procesado Luis Companys Jover, de 58 años de edad, de estado casado, natural de Tarrós (Lérida) y profesión Abogado, desde su juventud siempre tuvo significación política izquierdista, con cuyo carácter fue elegido diputado varias veces, fundando el Partido de Esquerra Catalana de la que fue Jefe de minoria en las Cortes, proclamando en 1931 y en unión de Macià la República Catalana, llegando después a la presiden cia de la Generalidad desde la que en Octubre de 1934 proclamó el “Estat Català”, lo que origina su prisión y condena por el delito de rebelión, pena de la que fue amnistiado en el año 1936, volviendo con tal motivo a ocupar la Presidencia de la Generalidad.

 

RESULTANDO:Que al producirse el Glorioso Movimiento Nacional, el 17 de julio de 1936, el procesado continuó en dicho cargo de Presidente de la Generalidad, oponiéndose decididamente al triunfo del Alzamiento a cuyo fin celebró reuniones en las Consejerias de la Generalidad de las que salió acordado el reparto de las armas que con profusión se hizo a los elementos frente-populistas para oponerse al Ejército Nacional, dirigiendo numerosas alocuciones alentadoras de la resistencia a la Causa Nacional y encauzando desde la propia Generalidad la lucha animada por medio de órdenes que transmitió a las fuerzas dependientes de su gobierno.

 

RESULTANDO: Que el procesado no puso remedio para reprimir los desórdenes, crímenes, asesinatos, robos, saqueos y depredaciones de toda clase, a que los elementos izquierdistas de dedicaron y que no sólo los toteró sino que con actuación más bien fueron favorecidos y alentados

 

. RESULTANDO: Que el procesado presidiendo el Gobierno de la Generalidad legisló ampliamente en toda clase de materias, inspirándose siempre en el afán de conseguir el triunfo de las izquierdas, llegando en este órden a incluso asumir facultades que nunca le correspondieron, organizando milicias armadas, con nombramientos expresos de Jefes militares, organización de la Industria de guerra, declaración de Plaza bloqueada de la de Barcelona, creación de Tribunales Populares, con distribuciones y nombramientos de funcionarios judiciales en consonancia con sus ideas políticas, organizando las patrullas de control a las que dispensó tal protección, no obstante los crímenes que cometían, que incluso hizo pasar, a su disolución, muchos de sus componentes al Cuerpo de Mozos de Escuadra, mantuvo inteligencia con organizaciones extranjeras favorecedoras de la rebeldia y finalmente dispuso incautaciones e intervenciones de bienes y bancarias.

 

RESULTANDO: Que huido a Francia el procesado, ante el avance de nuestras fuerzas, en dicha nación vecina continuó usando el título de Presidente de la Generalidad, haciendo propaganda de todas calses y manteniendo relaciones políticas con otros huidos con el fin de entorpecer al Gobierno Nacional. ECHOS PROVADOS Vistos los autos siendo Vocal Ponente el Auditor de Brigada, don Adriano Coronel Velázquez.

 

CONSIDERANDO: Que asumido el poder legítimo del Estado por las Autoridades Militares que a partir del 17 de julio de 1936 se alzaron en cumplimiento de la misión atribuida al Ejército en su Ley constitutiva de deender la Patria contra enemigos tanto exteriores como interiores, que significaban los partidos y el llamado gobierno del Frente Popular, y que surgido así el Nuevo Estafo, la oposición armada contra el mismo origina la rebelión definida en el artículo 237 del Código de Justícia Militar.

 

CONSIDERANDO: Que del expresado delito es responsable en concepto de autor el procesado porque los hechos que la Sentencia declara, ponen de manifiesto que los realizó en notoria compenetración ideológica con los propósitos perseguidos en la rebelión y para la consecución de los fines de ella por lo que incurrió en la responsabilidad que determina el citado artículo 237 en relación con el nº 2 del 238 del expresado Código de Justícia Militar

 

. CONSIDERANDO: Que concurren en este caso, además de la destacada personalidad del procesado por el cargo que desempeñó, las circunstancias agravantes de trascendencia del delito y el daño causado con relación al servicio a los intereses del Estado y a los particulares a que se refiere el artículo 173 del Cófigo Castrense. CONSIRERANDO: Que toda persona criminalmente responsable de un delitp o falta lo es también civilmente, VISTOS los artículos citados y los demás de general aplicación, así como el número 2 del Grupo 1º del anexo a la orden de 25 de enero de 1940 (B.O. número 26) y Ley de Responsabilidades Políticas de 9 de febrero de 1939.

 

FALLAMOS, que debemos condenar y condenamos al ex-Presidente del disuelto Gobierno de la Generalidad catalana, Luis Companys Jover, como responsable en concepto de autor por adhesión del expresado delito de rebelión militar, a la pena de Muerte con accesorion legales caso de indulto y expresa reserva de la acción civil o responsabilidad de igual clase en cuantía undetermonada. Lo que por esta nuestra sentencia juzgando, pronunciamos, mandamos y firmamos Manuel González, Federico García Rivera, Fernando Giménez Sáenz, Rafael Latorre, Gonzalo Calvo, José Irigoyen y Adriano Velázquez.

 

Memorial obert de Companys ( 1 )

Companys no necessita mentides ni tòpics. Tan sols la veritat més ampla i clara, necessita.

La primera veritat es com va ser el judici  i  el procès; i es per això que cal que l’Espanya democràtica del 77 ha de promoure la nul.litat d’aquest judici. Que el faci anul.lar per un tribunal de justícia nacional o internacional.  

La seva condemna i mort reprersenta la de tots els altres condemnats per judicis injustos de la postguerra.

He llegit –  JB Culla – que fou l’afusellat 2. 761 de la repressió  dels vencedors, a Catalunya,( Exercit, Nacionals, Franco i la Falange ) després de la Victòria. Es un més dels morts del 38 – sense judicis – i 39, 40, 41, 42, 43, amb els irregulars  judicis sumaríssims de terror semblants, i promovent les revenges i baixes passions. Franco n’era el generalíssim i passà perquè ells ho volien.

Alhora, Companys  va ser cercat  especialment per matar-lo.  Perquè era el President de Catalunya. Segur! Ho era, perdut, derrotat, errant, responsable,  ( era una  persona responsable ). No va voler fugir. Imagineu que devia pensar i sentir  durant aqueix any i mig  després de la fugida cap a França amb Aguirre i tanta gent fugitiva i derrotada ?

Degué ser una derrota molt dura la dels republicans i encara més i sense justificació la dels revolucionaris socials. I terrible la desfeta i derrota dels catalans.

A l’Euskadi autònom governat pel PNB, de dretes i republicà, no hi hagué guerra civil però també varen perde tots com a bascos. A Catalunya el 36 esclatà una guerra civil volguda i feta per la Fai, el Poum, i sectors de la CNT que es trobaren amb les armes a la mà; que ” volien fer la revolució social ” i l’extermini de les forces del passat, una revolució de llibre, ideològica, i no pas la República.

La República va  fracassar per què  hi va haver la Guerra, i va perdre Aragó, Catalunya i València  per les morts de capellans i religiosos i la crema de sants i temples de 1936. Aquí, internament, els Nacionals varen guanyar la guerra per això i per la guerra civil de Catalunya, i la quer hi hagué al regne de  València més oculta sempre. El Cardenal Vidal i Barraquer i Cambó  marxaren i moriren a l’exili i  els morts del 36 i continuació del 37 eren del clero i la Lliga, i també tradicionalistes, que el 18 de juliol i abans no eren contraris a la Republica ni al cop d’estat. El 37  hi hagueren  els altres crims rojos – comiunistes –   de lluita pel poder , al voltant dels fets de maig, com la desaparició i mort d’Andreu Nin. A Astúries i la zona mimnera lleones les mort del 36 també foren fetes pels “revolucionaris” del classisme invers.

A les terres  castellanes i andaluses , i a l’Aragó nacional, Galícia, Nabarra, Canàries, Ceuta i Melilla, les morts del 36  foren fetes pels falangistes i les Jons, els requetés, de la conspiració i alçament i de l’Exèrcit  amb Mola, Queipo de Llano i Franco  al davent.  Després aquetes terres  no se salvaren tampoc de les morts del 37, 38, 39, 40, 41, 42, …..

Si el 36, aquí, els assassinats d’innocents varen donar la victòria als nacionals, i amb els assassinats de la repressió del 38,39,40, 41,…..la varen perdre moralment i políticament. Per què va durar tant doncs el Franquisme ?

El que aquests anys 70 va passar a Xile i a l’Argentina no va ser igual.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!