A vegades un es topa amb blocs, o més aviat blocaires, que per donar llum en un tema, el que fan més aviat es posar-hi foscor, però ho amaneixen molt bé; amb fonts de difícil, per no dir impossible, comprovació i amb arguments apocalíptics tot emprant un vocabulari molt tècnic, incomprensible moltes vegades per la majoria, però que els hi dona un aire de respectabilitat desproporcionat.
Jo, quan els llegeixo, tinc la impressió de que el vocabulari utilitzat, en comptes de parlar de problemes reals que ens permetin estudia’ls, i així donar una visió més clara i real o simplement el nostre punt de vista, ans el contrari, només serveix per complicar artificialment les coses, -coses que en la majoria de les vegades son ben senzilles d’entendre-, però que els hi serveixen per emmascarar la indigència del seu pensament…
Moltes vegades la gent que utilitza aquesta tècnica – vocabulari tècnic, arguments apocalíptics i fonts d’informació desconegudes-, per conferir-se el "títol" d’expert en la matèria, o en el pitjor dels casos el d’intel·lectual cibernétic, i estàs amb ell o contra ell, mai en noble disconformitat. Noam Chomsky els defineix molt bé:
Els intel·lectuals tenen un problema: tenen que justificar llur existència. La majoria de coses que comprenem, més enllà, potser, de certs coneixements de la física, poden ser expressades amb paraules senzilles i amb frases molt curtes. Però si un fa això, no es torna celebre, i la gent no s’agenolla davant els seus escrits. En aquest punt, en els intel·lectuals sel’s hi planteja un desafiament. Es tracta d’agafar allò que es més aviat senzill, i de fer-ho passar per quelcom molt complicat i sobre tot profund. Només parlen entre ells, i es suposa que la resta del món ha d’admiral’s, tractal’s amb respecte, etc. Però si es tradueix el que diuen a un llenguatge més planer, la majoria dels casos no hi trobarem res, com a molt obvietats"
Per acabar el post – més llarg del normal, ho sento-, voldria rematar-ho amb un divertit estudi publicat per J. Scott Armstrong a "Unintelligible Management Research and Academic Prestige", 1980: A principi dels setanta el doctor Fox va pronunciar a diferents estats d’Amèrica, una conferència titulada "La teoria matemàtica dels jocs i la seva aplicació en la formació els metges". Va parlar davant d’ un públic d’aquell que s’en diu de prestigi: treballadors socials,educadors, administradors d’hospitals, psicòleg i psiquiatres. La seva exposició durà una hora tot seguit amb un mini-debat de trenta minuts. Després es va distribuir un formulari a l’auditori per conèixer la seva opinió envers l’exposició del doctor Fox. Tots la varen trobar clara i estimulant; ningú, absolutament ningú, va escriure o dir que aquella conferència era un despropòsit farcit d’atzagaiades.
De fet, el doctor Fox era un actor. Era molt distingit i parlava de manera segura i convincent. El text estava farcits de vaguetats, contradiccions, de referències falses,etc.
La conclusió es evident; la utilització d’un llenguatge que doni la sensació de profunditat i erudició contribueix a incrementar la credibilitat, i per extensió el prestigi, d’una post, article,etc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
sÍ PERÒ NO, de vegades es que no s’en sap més. NO és fàcil explicar qualsevol història d’una manera senzilla, didàctica i amena. L’excés de cites o referencies, no es cosa de intel·lectuals, més aviat demostra inseguretat propia en necesitar refermar els teus arguments amb els dels altres. De totes maneres, en general (jo el primer) els blocaires tendim a sintetitzar massa, precisament perquè sabem que la gent si veu un text excessivament llarg o erudit no hi entra.
salut
"els intel·lectuals són com la màfia: només es maten entre ells" (Woody Allen)
tot text es pot criticar fins reduir-lo a cendra, no sols els discursos que simulen un pretenciós prestigi a través d’impostures, inconcrecions i ficcions insostenibles, també qualsevol discurs consistent, encertat i innovador,
la veritat completa té molts camins, des del camí oposat pots impugnar plausiblement el camí autèntic pel que travessa el teu company de viatge,
salut i endavant