Anit aprofitàvem la presentació de Pell de pruna per concretar amb Toni Canet una projecció a l’Olleria de Las alas de la vida. Toni és el director de la pel·lícula i amic íntim del protagonista. I precisament ahir es moria Carlos Cristos, el metge que narra a través de les imatges de Toni el procés degeneratiu que pateix i que sap que el conduirà a la mort.
La notícia, que ens arribà al final del sopar, va ser austera: s’ha mort Carlos. Més tard, a casa, se’m va representar que es moria d’una manera dolça, amb el somriure que reclamava. Com si la Mort s’haguera mudat i pentinat expressament per a ell, que s’havia deixat endur abraçat al seu escot.
n’hi ha més
Té collons qu’això passara un dia com ahir, tan assenyalat i ple de combois, perquê la notícia, per imminent, no dîxa de ser corprenedora; i clar, el millor homenatge serà tornar a vôre la pel·lícula…
Ahir l’acabava de vore com explique al meu bloc… i mira per on… ens ha deixat el metge Carlos Cristos… com diu Toni el millor que podem fer és tornar a vore-la… i fer que la veja la major gent possible: paga la pena…
Àngel