És evident que em dol molt l’accident ferroviari de Galícia, i que em dolen molt les seves víctimes.
Però també em dolen molt les víctimes diàries de les guerres del petroli de l’imperialisme capitalista, Palestina, Síria, i tantes altres que hi ha hagut i que malauradament hi haurà, si són prou rendibles. I tots els cops d’estat. I tota la gent que mor diàriament de fam al món. I tot el sofriment de la crisi provocada per l’especulació, i els desnonaments, i els suicidis.
Però sembla ser que hi ha tragèdies i víctimes que mereixen més tele que d’altres, i tal com diuen ells: “El que no surt per la tele no existeix”.