Aquest és el darrer article que m’ha publicat el Dossier Econòmic fa un parell de setmanes.
"El que s’ha anomenat "acord Solbes-Castells" sobre la Disposició Addicional 3ª de l’Estatut de Catalunya pel 2008 i anys següents millora, sens dubte, el que s’havia aconseguit a l’any 2007. En aquest sentit, em sap greu, no hem sentit cap disculpa dels que ara fa un any van presumir de que l?acord que s?havia aconseguit era un bon acord i que, a més, complia el que està previst a l?Estatut; òbviament, o bé aleshores o ara no era cert, com alguns partits, organismes o professionals varem assenyalar; per tant, ens agradaria una explicació. Tanmateix, és un acord que arriba tard (un any com a mínim). Encara es queda clarament curt, és massa limitat. D?altra banda, no estableix les garanties necessàries i suficients per a assegurar el seu adequat compliment; és, en aquest sentit, un acord molt vulnerable.
L?acord és una millora perquè ens permet aconseguir més recursos anuals, durant els propers set anys, per a les inversions en infraestructures de l?Estat a Catalunya. A més sembla que recuperarem la diferència entre el que havíem d?haver rebut segons el nou mètode de càlcul i el que realment varem rebre l?any 2007. Aquests 827 milions de Euros s?haurien de recuperar entre el 2008 i el 2009; tanmateix, de moment, al projecte de pressupost de l?Estat pel 2008 no hi figura explícitament ni un euro. Quan i com els recuperarem?.
Tanmateix, l?acord, a més d?arribar com a mínim un any tard, es queda curt i és clarament millorable. Segons el nou mètode de càlcul adoptat, Catalunya rebrà el 18,8% de les anomenades inversions productives, és a dir, dels Ministerios de Fomento i Medio Ambiente com ja es va pactar l?any passat, més les que corresponen a la resta de Ministerios lligats a l?activitat productiva, bàsicament el de Indústria, Comercio i Turismo i el d?Agricultura; no s?inclouen, doncs, les anomenades infraestructures socials, que correspondrien als Ministerios de Sanidad, Educación i Cultura.
En el ?Informe Económico y Financiero? del ?Proyecto de Presupuestos Generales del Estado para 2008? s?explica com es preveu per a Andalusia una inversió del 17,8% (4.345 milions de euros) de la inversió total regionalitzable, un percentatge que correspon amb el pes de la població andalusa sobre el total nacional, tal com preveu el seu Estatut d?Autonomia. En canvi, en el cas de Catalunya, en lloc d?aplicar el 18,72% (que és el pes del PIB català en el del conjunt de l?Estat) sobre el total de la inversió regionalitzable, que suposaria 4.568,65 milions de Euros, tal com preveu l?Estatut, ja cal fer un munt d?equilibris verbals. Primer, s?aplica el percentatge esmentat sobre ?la base de cálculo? (per cert, algú ha trobat aquest concepte a l?Estatut??), el que suposaria 4.365,30 milions de Euros, es a dir de moment 200 milions menys. Segon, només es contemplen dotacions pel 14,9% de la inversió total regionalitzable (3.642,50 milions de Euros) i els 722,80 milions restants són relatius a projectes pendents de determinar i no regionalitzats. En definitiva, pel que fa a aquests darrers el més calent és a l?aigüera!.
D?altra banda, és un acord molt vulnerable perquè no s?han establert (o no s?ha pogut) unes garanties suficients. Quan i com rebrem el que ens deuen del 2007?. Quina part dels diners pendents de determinar arribaran realment i quina part serà inversions reals i no transferències de capital?. Com assegurarem realment que hi hagi un percentatge elevat d?execució i que, en cas de no complir-se, arriba la diferència a Catalunya en forma de transferència de capital; quan i com ho farà?. Com assegurarem que la base del model de càlcul no anirà disminuint perquè es fa decréixer la inversió regionalitzable?. Estem segurs que no hi haurà un increment notable del Fons de Cooperació Interterritorial (FCI), del que Catalunya no en rep res, que faci disminuir la inversió regionalitzable?. Que passarà amb el mètode de càlcul pactat, que no és més que un acord entre governs, si en el futur hi hagués un canvi de govern a l?estat espanyol?. Com podem veure, massa dubtes i massa poques garanties.
Tot ve, però, dels pecats originals que no varem aconseguir superar amb l’Estatut. La redacció dolenta de la Disposició Addicional 3ª que Mas va pactar amb Zapatero i que dona peu a diferents interpretacions. L?existència d?un dèficit fiscal creixent (més de 19.000 milions de Euros anuals i més del 10% del PIB català segons les darreres estimacions) en les relacions fiscals i financeres entre Catalunya i España. La manca de bilateralitat en aquestes relacions que fa que haguem d?estar negociant i pidolant any rere any i que, si fem cas de les declaracions d?alguns destacats dirigents governamentals, continuarem patint en el proper futur."
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!