ambFilosofia

Hi ha una altra pista que ens confirma que el sistema de referèndums i sorteig dels càrrecs polítics realment proporciona democràcia: el sistema passa el poder polític als pobres (els no propietaris que han de vendre la seva força de treball). Plató ho constata com una evidència empírica inqüestionable. Teòricament també ha de ser així, ja que és una simple relació entre una mostra ben extreta i la població, on els pobres són àmplia majoria.

Fixeu-vos també que la crítica fonamental de Plató cap al sistema, Crítica de Plató al sistema de referèndums i sorteig dels càrrecs polítics (democràcia), no és d’incompetència tècnica, que el poble no sigui capaç per ineptitud d’exercir directament el govern, sinó política. Les classes treballadores, mogudes per interessos egoistes, es divideixen i no saben mantenir la unitat contra l’oligarquia. No n’hi ha prou amb democràcia, cal també saviesa pràctica. Sense saviesa la democràcia fracassa.

Agafant l’exemple més proper, considerarem que a Catalunya estem assistint a un procés de construcció de la democràcia, tot sortint d’una situació oligàrquica. El procés triomfa si aconsegueix mantenir el poble unit, pobres i classes mitjanes, contra l’oligarquia. Per fer-ho cal la saviesa.

De l’enemic interior, de l’oligarquia, al nostra país en tenim la foto amb el príncep Felip. Avui a Catalunya el procés democràtic està liderat per les classes mitjanes, per tant, seguint el raonament, si volem que el procés triomfi, cal aprofundir l’aliança amb els pobres. Aquests, ara per ara, diria que majoritàriament es mantenen neutrals. Cal un projecte democràtic que ens uneixi tots contra l’oligarquia.

Després, més endavant, si aconseguim la democràcia, el lideratge del procés passarà als pobres (perquè són majoria) i aleshores aquests hauran de saber mantenir i aprofundir l’aliança amb les classes mitjanes. Per reeixir, ara i després, cal aconseguir el concepte de justícia, i que aquesta, la justícia, guii les actuacions del poble.