Una anàlisi dels resultats de les eleccions per la Generalitat valenciana.
Si a partir dels resultats, mirem la capacitat de formar coalicions guanyadores en què un partit decanta la majoria, ens trobem que, malgrat la diferència d’escons, el PSPV i Compromís tenen el mateix poder o capacitat.
Heus aquí el quadre:
Si considerem, a més, que Podemos ha expressat la seva recança a pactar amb el PSPV i la seva disposició a fer-ho amb Compromís, resulta que qui te la posició de més poder i de frontissa és Compromís.
El PSPV, en pura matemàtica, hauria de reconèixer aquesta situació i acceptar que Compromís liderés la Generalitat. Ara bé aquí s’hi afegeix un altre problema, tant Podemos com Compromís volen canviar el Règim i el PSPV no ho vol. El PSPV s’ha declarat addicte al Règim, d’aquí els cants de sirena del PP i de C’s (que vol canviar les coses superficials a fi que res substancial no canviï).
El gran dilema del PSOE és convertir-se o no convertir-se en la versió espanyola del PASOK.
El dilema de Compromís és fins on pot portar les renúncies sense desnaturalitzar els seus objectius i ser engolit pel Règim o per Podemos.
Podemos ja vam analitzar que es troba en una situació de dilema del Presoner amb els moviments sobiranistes: sol no pot tombar el Règim; però vol també derrotar els moviments sobiranistes.