ambFilosofia

Recordem que, com sembla es comença a acceptar, la relació entre CDC i la CUP és la de parella amb gustos molt diferents (boxa, teatre), tècnicament la guerra dels sexes. Recordem que l’acord aconseguit és un acord, no sobre els gustos, sinó sobre els disgustos, ni boxa, ni teatre, és un acord Ni-Ni, ni Mas, ni inestabilitat. És un acord que comporta un cert grau de frustració per ambdues parts i inestable en el sentit que no han canviat els gustos i que, per tant, cadascú intentarà a la seva manera procurar els seus gustos (l’un la boxa, l’altre el teatre).

Com procura CDC, dins el pacte, assolir el seu gust?. Suposarem que l’opció per Mas era a causa que consideraven Mas la millor opció per continuar optant a l’hegemonia política perduda o en perill. Puigdemont els està resultant millor que l’opció Mas. El 20D, CDC va comprovar que només assolia l’electorat de centre-dreta catalanista i no aconseguia entrar al centre-esquerra on es situa el centre polític a Catalunya. Ara CDC pot fer el gir socialdemòcrata que li permeti recuperar el centre polític. El discurs de Mas ja no només afirma que les retallades li van ser imposades per Madrid i Brussel·les, sinó que una altre política no austeritària seria possible, que potser mirant els USA, la UE s’ha equivocat.

La CUP ho té molt més difícil. Dèiem que el gust de la CUP hauria estat forçar CDC a votar un Pla de xoc acceptable per l’esquerra sobiranista (ERC-CSQP-CUP), d’aquí la insistència amb el No a Mas que els semblava el principal obstacle per acostar CSQP a aquestes posicions. Ara Mas ja no hi és, però CSQP i ECP estan jugant malament la relació amb què es troben amb el moviment democràtic sobiranista català, el procés. «El procés és una enganyifa, és fum» diuen. En relació al procés es troben en el dilema del presoner (ho analitzarem en detall en un proper apunt) i estan jugant malament buscant el seu optim NC (jo no col·laboro, tu col·labores) (jo no entro en el procés sobiranista, tu entres al govern municipal de BCN) cosa que porta al segon pitjor resultat NN (jo perdo, tu perds). Han analitzat malament els resultats del 20D a Catalunya: una cosa és que el sobiranisme desitjaria (a Espanya) una sortida pactada, pacífica i ordenada de la seva relació amb Espanya i l’altra que a Catalunya vulgui continuar esperant, no se sap fins quan, sense construir la sobirania.

Ara bé, si CDC es refunda entrant també en el centre-esquerra, agafarà electorat d’ERC, i ERC es desplaçarà cap a l’esquerra, agafarà electorat de la CUP (decebut per haver portat malament les negociacions). Ara que el procés torna a ser real i el referèndum només una promesa llunyana, la CUP recupera l’electorat cedit a ECP el 20D, però ara retallat per ERC.

Com pot moure’s la CUP?. Depèn de CSQP-ECP. Si aquests continuen jugant a cercar el seu òptim dins el dilema del presoner amb el procés (jo no col·laboro, tu col·labores) cal anar a un xoc democràtic amb CSQP-ECP i cal disputar-li l’electorat d’esquerra radical (0-1) amb un 5 de catalanitat (que d’alguna manera vol dir aquells que pensen que els problemes de les classes popular catalanes es resolen millor a nivell espanyol). Cal plantejar a aquest electorat el dilema de què prefereixen, si una  republicana democràtica catalana o una monarquia liberal espanyola. Cal portar el procés al punt de realitat d’haver de triar com un fet entre república i monarquia. I penso que en aquest electorat els valors republicans es situen per sobre del referent espanyol i que la CUP pot guanyar aquest electorat, cosa que li permetria ocupar gran part de la posició de ECP a les espanyoles, però ara a les catalanes.

I si CSQP-ECP abandonen buscar el seu optim i canvien a buscar l’acord amb el procés, la solució CC (jo col·laboro, tu col·labores)? en què consistiria aquest CC? quina relació s’hauria d’establir entre CSQP-ECP i la CUP? Quin és el camí per arribar-hi?.