El primer fenomen a constatar és l’elevada abstenció malgrat la crida dels partits sobiranistes a la participació. En el cas de les eleccions europees la desconfiança de molta gent cap al sistema de mercat polític esdevé ja insuperable. I més quan el poder polític a Europa no passa precisament pel Parlament. Cada vegada hi ha més gent que no vol delegar les decisions en unes altres persones. Persones que, a més, en molts casos han demostrat ser altament corruptibles. Exigim poder votar directament les qüestions polítiques, econòmiques i socials que afecten greument les nostres vides. Ja ho explicàvem a El sistema de votar persones és pervers.
Segons vèiem a Un model sobre el transvasament de vots, basat en les enquestes del CEO, el flux de transvasament de vots del novembre passat pronosticava uns resultats de les eleccions. Anem a comparar-ho amb els resultats reals en percentatges.
Partit |
Pronòstic |
Real |
Diferència |
|
CUP |
6,42 |
|||
ICV |
9,31 |
10,29 |
0,98 |
|
ERC |
27,77 |
23,67 |
-4,10 |
|
CiU |
20,71 |
21,85 |
1,14 |
|
PSC |
11,08 |
14,28 |
3,20 |
|
C’s |
16,21 |
6,28 |
-9,93 |
|
PPC |
8,51 |
9,81 |
1,30 |
|
Per ordre de més a menys diferència, destaca Ciutadans que ha tret 9,93 punts menys dels que hagués tingut si hagués mantingut el flux de vots que portava fins el novembre de 2013. Una possible explicació vindria del fet que la seva pretesa posició de centre-esquerra s’ha malmès aquests últims temps, per aparèixer com clarament de dretes, cosa que hauria frenat la sagnia de vots des del PSC i que explicaria també que la davallada del PSC no hagi estat encara més catastròfica (segons els fluxos anteriors). El PP també està alentint el seu traspàs de vots a C’s.
Quant a diferència en el pronòstic, apareix a continuació ERC que ha tret 4,10 punts menys dels que donaven els fluxos de novembre 2013. Una possible explicació seria la radicalització social contra les polítiques neoliberals cosa que explicaria la desviació a favor de ICV i PODEMOS. CiU ha alentit també el seu traspas de vots a ERC.
Si comparem unionisme i sobiranisme, el factor que representaria el cop definitiu contra l’unionisme continua estant en mans del PSC, ja que si aquest es decantés pel dret a decidir, l’unionisme de PP i C’s només sumaria un 16,09 %.
Assistim també a la crisi de l’ofensiva neoliberal. En diversos articles hem parlat ja dels valors republicans i de la llibertat com a possibilitat social de construir la pròpia vida, República catalana. Hi ha sobre la taula una proposta, la proposta de Renda bàsica (RB), que em sembla que marca la frontera entre els que realment intenten frenar el neoliberalisme, la contínua destrucció de la llibertat assolida, i els que no. En aquestes eleccions ERC, ICV i PODEMOS tenien en els seus programes la RB. Sumen el 38,62 %.
Aquí fer front a les polítiques neoliberals és més difícil ja que tant el grup liberal europeu (Convergència) com el grup socialdemòcrata (PSC) abonen les polítiques d’austeritat liderades pel PPE. Tanmateix quan es vegi que l’anunciada sortida de la crisi no es produeix i que continua la destrucció de les classes mitjanes, i dels valors democràtics, veurem la reacció d’aquestes formacions i de la seva gent.
ERC venç i puja CiU. Victòria compartida.
La llibertat s’albira més a prop.
S’enfonsa l’ Espanya que ens vol sotmesos: PSC, PP i C’s, que perd a Catalunya 1.32 punts respecte a les autonòmiques del 2012. Els vots de C’s provenen sobre tot de fora, de Catalunya només en provenen una quarta part.
Guanya Catalunya, perd Espanya.La llibertat s’albira més a prop.