Un exemple clàssic dels problemes de la «fraternitat»: Caín i Abel
Ja hem parlat de l’origen religiós del concepte de «fraternitat», Llibertat i Igualtat!! … i la Fraternitat?, i dels problemes de la fraternitat com a valor republicà: Valors i República
Utilitzaré la història bíblica de Caín i Abel inspirat en l’anàlisi que en fa el llibre de Steven J. Brams «Biblical Games: Game Theory and the Hebrew Bible».
Parlaré d’una fraternitat no deduïda de la llibertat, sinó entesa com un deute amb algú i, per tant, com una obligació més enllà de la llibertat. Si hipostatitzem el poder com a estructura en la figura de Déu, veiem que aquest Déu exigeix part dels fruits del propi treball; però inevitablement aleshores s’estableix una competició per veure qui dels fraterns ha d’oferir més fruits a Déu. I uns queden com els bons (Abel) i els altres com els dolents (Caín) que no donen suficient. I Déu els ho tira en cara i els ho exigeix. Si continuem insistim en aquesta competició, això pot portar, i en aquest cas porta, a una rivalitat que acaba amb la mort d’Abel per part de Caín.
Tanmateix, Déu sap que la seva actitud ha estat moralment poc clara i sap que ell ha estat l’instigador de la rivalitat fraterna que ha portat a la mort d’Abel. No s’atreveix a matar Caín, simplement el castiga expulsant-lo de les bones terres i obligant-lo a treballar encara més i sense ajudes ni consideracions i manant que ningú el matí.
La interpretació que feu de la lectura del capítol 4 del llibre de Gènesi és de les més superficials i falsàries que he llegit o escoltat mai (dit amb tots els respectes per qui fa la interpretació).
La inspiració rebuda per vostè o pel senyor Steven J. Brams, aquest cop sembla venir directament per l’arbitre despistat d’un partit de fútbol o per part d’un públic d’una competició esportiva qualsevol que està més pendent de l’anatòmia de les atletes que no pas del què passa a la pista.
Vostè sap perfectament que, pels jueus i cristians, Déu ens ha dotat del lliure albir. I la mort i qualsevol forma de patiment no és cap “regal” de Déu als seus fills díscols, sinó efecte d’una causa aliena a Déu: el pecat (Gènesi, capítol 3).
Atentament