ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

Publicat el 18 d'abril de 2014

República catalana

La proposta republicana de Constitució inspirada en la justícia es basa en la construcció de la bona societat. I en tant que l’objectiu final de la societat és el propi individu, la bona societat té com a objectiu el bé individual, la bona vida individual.

El primer valor republicà, la primera condició necessària per fer possible la bona vida és la llibertat. Llibertat per poder construir-se un mateix com a ésser humà, per assolir el propi bé, sense imposicions de poders aliens, sigui el poder de l’estat o el poder de grups oligàrquics sobre el mercat i les condicions de vida de les persones. Això vol dir que la República intervé a fi que no es consolidi cap grup de poder oligàrquic que pugui instrumentalitzar el mercat o l’Estat i pugui llevar-me la llibertat de construir-me el propi bé. Aquest concepte de llibertat exigeix i ens porta a l’altre valor del republicanisme, la igualtat entesa no com a igualitarisme material, sinó com la no existència dins la societat de grups que puguin coartar la llibertat d’altri, i l’existència de les condicions que permetin a tots de construir el propi bé.

Llibertat i igualtat em permeten construir el meu «oikos», una economia, base de la bona vida. L’«oikos» és un espai privat, un tipus de propietat, que em dona sobirania sobre la meva vida i em permet la construcció personal. En una societat agrícola podríem acostar l’«oikos» al concepte de «masia»: unitats d’autoproducció, de seguretat, que proporcionen el recursos necessaris per a una bona vida. Només els que assoleixen el propi «oikos» són pròpiament ciutadans de la República.

Aristòtil o Ciceró, consideren que només uns pocs poden assolir-lo, llavors, ens proposen una república oligàrquica. Locke, Adam Smith, J.S. Mill, Rousseau, Kant, Marx aposten per una república democràtica. L’estat, a banda de garantir la llibertat i la igualtat, busca l’extensió general d’accés al propi oikos, construint un mercat, una planificació i uns dret socials orientats a aquest fi.



  1. Bon dia,
    m’estava esperant que mencionessis la fraternitat al final del teu escrit per a completar els principis de la Revolució Francesa, i arribat al final ja he vist que no hi era. Meditant al voltant d’aquests principis hi penso que si la llibertat i la igualtat són individuals, la fraternitat ja seria social, allò que ens defineix com a societat perquè és la manera de relacionar-nos amb els altres. Individus individualment lliures i iguals, i amb la fraternitat com a vincle social. Però ja veig que en saps més que jo de filosofia, et deixo el tema a tu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Política per Joan Juhé i Mas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent