Quina relació més trista aquella que es fonamenta en l’amenaça i la por.
Suposem que en la proclamació de la independència entrem en un enfrontament amb Espanya. Quina és la relació de poder entre Catalunya i Espanya?. Quina és la posició de força de Catalunya?
Difícil contestar-ho.
Podríem començar a un nivell genèric per seguir el sociòleg Harsany (1966) que aplica la teoria de jocs per establir l’estatus en termes de relacions de poder negociat.
Per escatir la posició del individu A respecte a un grup B cal considerar dos factors:
1er.: els beneficis actuals que es proporcionen l’un a l’altre amb els costos que els representa proporcionar aquest beneficis.
2on.: els danys que es podrien causar l’un a l’altre en cas de conflicte amb els costos per cadascú d’aquests d’anys.
Això dóna un balanç de pèrdues (descomptats els guanys) per cada actor. La posició d’A serà tant més forta com menors siguin les seves pèrdues i més grans les pèrdues del contrari.
Intentem aplicar aquesta aproximació a la relació Catalunya-Espanya.
Comencem pels beneficis mutus actuals (i que es podrien perdre en cas de conflicte):
He considerat, tot referit al 2014, només els beneficis resultants dels impostos, les inversions de l’estat i les balances comercials:
Beneficis que Catalunya rep d’Espanya: inversions directes de l’estat a Catalunya, 45.403 ME. Beneficis per serveis comuns, 4.897ME. Beneficis per les vendes a Espanya, 45.000 / 3 = 15.000ME (evidentment les vendes són sempre un intercanvi d’equivalents, però he considerat uns beneficis nets de 1/3 de l’import de les exportacions a Espanya)
Costos per Espanya de proporcionar aquests beneficis: he considerat les dues primeres entrades de l’epígraf anterior com a costos: 50.300ME
Beneficis que Espanya rep de Catalunya: Impostos pagats per Catalunya, 46.195ME. Part proporcional de l’endeutament espanyol (la VISA del Sala Martín) 15.618ME. Beneficis per les vendes a Catalunya, 28.000 / 3 = 9.333ME
Costos per Catalunya de proporcionar aquests beneficis: he considerat les dues primeres entrades de l’epígraf anterior com a costos: 61.813 ME
D’entrada no considerem els danys que es podrien ocasionar l’un a l’altre. Posada la cosa així, donaria unes pèrdues anuals per Catalunya de 3ME i de 20ME per Espanya. La posició és favorable a Catalunya.
Hauríem de considerar si Espanya ofereix a Catalunya beneficis d’altre tipus: ideològics, culturals, socials, esportius, polítics. Si no és així, això explicaria que l’única cosa que pot equilibrar la posició mútua és l’amenaça dels danys que Espanya podria causar a Catalunya. Sembla que ells mateixos amb la seva actuació corroboren aquesta hipòtesi tal com veiem en la campanya del NO. Quina relació més trista aquella que es fonamenta en l’amenaça i la por.
Però, aleshores, la gran incògnita són els danys que realment Espanya podria causar a Catalunya i com quantificar-los.
He construït un model de dinàmica de sistemes sobre aquestes consideracions. He situat els beneficis d’acord amb els punts anteriors i els danys a zero. Podeu fer les vostres hipòtesis i anar variant els valors dels factors, tant de beneficis com d’introducció de danys mutus, i veure què passa. El trobeu aquí.