ambFilosofia

En un apunt anterior, Pronòstic de govern a Espanya (2), dèiem que el resultat final seria o bé un govern de tecnòcrates per aplicar les receptes de la Troika i fer front al sobiranisme català o bé noves eleccions.

Després del fracàs de Pedro Sánchez, vindrà l’intent del Sr. Rajoy de formar la gran coalició PP-PSOE. No reeixirà perquè aquest pacte representaria l’enfonsament del PSOE; però el PSOE representa la credibilitat del Règim, si queda anul·lat, el Règim s’identifica amb el PP i C’s, i perdria la credibilitat davant una bona part de la població. Cal mantenir el PSOE. La gran coalició PPSOE no es donarà.

Per avançar cap al govern espanyolista i austeritari i donar aire al PSOE caldrà, a continuació, el «Pressing Rajoy», caldrà apartar Rajoy i buscar una figura que pugui liderar un govern recolzat per PP-C’s davant del qual el PSOE pugui abstenir-se per “el interés superior de la Nación española”

Tot en un continu i en cert grau simultàniament, proposada aquesta figura i un govern de tecnòcrates del sistema, agafarà tota la seva força el «Pressing PSOE» que faci possible aquest govern. Cal dir que,  sobre la base del programa pactat amb C’s, es pot exercir una gran pressió sobre el PSOE. Si el PSOE ja va acceptar aquest programa i si ara aquest mateix programa és la base de la proposta de govern, per què no l’ha de recolzar?. A més el PSOE des de l’oposició “responsable” pot tombar o modificar algunes lleis de retallades de les llibertats i donar la culpa a Podemos que d’alguna manera encara governi el PP.

En aquest «Pressing PSOE», hem elaborat un programa que intenta modelar com afecten diversos factors la decisió del PSOE entre noves eleccions i govern tecnocràtic o del sistema.
Considerem les següents variables: aversió-altres, afinitat-Règim, aversió-risc, probabilitat-mals-resultats, amb valors situats entre 0-1
Amb AVERSIÓ-ALTRES considerem les rivalitats i enfrontaments personals i de partit que impedeixen l’acord.
Amb AFINITAT-RÈGIM considerem fins a quin punt el partit ha abandonat els ideals per convertir-se simplement en una organització per la promoció de càrrecs dins la dinàmica del Règim.
Amb AVERSIÓ-RISC considerem la política com a professió i les portes giratòries, i d’aquí la incapacitat d’un canvi real que modifiqui l’estatus personal dels polítics professionals.
Amb PROBABILITAT-MALS-RESULTATS considerem què diuen les enquestes sobre els resultats propis, cas de noves eleccions.
A partir dels valors d’aquestes 4 variables exercim la pressió sobre l’altre.
Amb ADJUDICAR-PLUS-PRESSING considerem el control superior sobre els mitjans de comunicació i xarxes socials, si és el cas.

Podeu anar al programa PressingPSOE i fer-lo córrer.

Es poden anar donant valors segons el criteri de cadascú.

El meu criteri ha estat: aversió-altres = 0.5, afinitat-Règim = 0.7, probabilitat-mals-resultats = 0.2, aversió-risc = 0.8, adjudicar-plus-pressing = off. Amb aquests valors es dona pràcticament una situació d’empat, amb una molt lleugera tendència al govern de tecnòcrates. L’atzar fa que el programa doni com a guanyadors ara els uns, adés els altres.

L’atzar, les intervencions personals i els esdeveniments imprevistos jugaran, doncs, un paper principal en aquesta situació d’empat.

Cas que s’agreugés la crisi d’endeutament de l’Estat o creixés la pressió democràtica dels drets a decidir, davant del perill, podem considerar que canviarien els valors de les variables examinades, l’aversió al risc augmentaria, l’aversió entre els grups del Règim baixaria, el perill de mals resultats electorals augmentaria. Clarament, es formaria el govern de la classe dominant, del sistema.