L’oportunisme de ICV+Podemos.
En anàlisis anteriors havíem vist com a més convenient per a fer augmentar el recolzament a les formacions independentistes la presentació a les eleccions en llistes separades. S’està veient a mida que avança la campanya que això no és així i que ja en aquests moments estem fregant la majoria absoluta de vots. Podria ser que arribéssim al sostre de previsió que apuntava a Pronòstic vot 27S
“La CUP agafaria els vots de l’esquerra radical (Esq+) amb puntuació de catalanitat > 5 que representen 331.015 vots.
Junts pel Sí agafaria els vots d’esquerra i centre amb catalanitat > 5. Suposant que és una bona candidatura capaç d’arrossegar, tots plegats fan 1.927.489 vots. Els ns/nc serien abstenció
En aquest supòsit els vots a les candidatures independentistes sumarien 2.258.504 vots.”
On estava l’error? A oblidar allò que més caracteritza el procés: que no ve liderat pels partits polítics, sinó que és un moviment de radicalitat democràtica liderat per la ciutadania, no respon a criteris de mercat polític, sinó de consciència ciutadana. En la mesura que el protagonisme recau en en moviment, aquest pot donar impuls a les candidatures independentistes.
També estava equivocat pensant que una vegada acceptada la llista unitària pel moviment social, era preferible que la CUP s’hi integrés. Possiblement la suma de vots serien els mateixos, però la CUP s’està mostrant clau per aturar l’oportunisme de ICV+Podemos.
En què consisteix aquest oportunisme?. En una contradicció entre anàlisi teòrica i actuació pràctica. Per una banda es parla d’un bloc pel canvi del 90% de la població, cosa que inclouria també la mitjana burgesia, però per l’altra s’actua en termes de proletariat en exclusiva. El mateix Varoufakis afirmava fa poc que el que està en joc a Europa no és una qüestió esquerres-dretes, sinó de democràcia. El que està en joc, com reconeixen sobretot els poderosos, els que van guanyant, és una qüestió de lluita de classes: l’enfrontament entre l’economia i la crematística, l’enfrontament entre tots els sectors socials que giren al voltant de l’economia productiva contra aquella minoria que viu, no de l’economia, de l’empresa, sinó del diner, comprant i venent deute, empreses, jugant a la borsa; aquella minoria que viu dels rèdits del diner que posseeix. Ens enfrontem al poder dels “mercats”, d’aquells que a través del control del poder del diner volen furtar-nos el futur.
A casa nostra, de moment, aquest moviment democràtic està liderat per les classes mitjanes. No en té l’hegemonia el proletariat. Aleshores en una rebecaria oportunista i sectària, ICV+Podemos s’hi giren d’esquena i en lloc de buscar l’hegemonia dins el procés, el combaten i es situen al marge de la revolució democràtica, perillosament al costat de la contrarevolució. Hi veuen l’oportunitat d’arreplegar un grapat de vots que podrien servir a Podemos per apropar-se al poder i dirigir un canvi des de dalt, d’acord amb els seus esquemes mentals.
La CUP, segurament, per la seva tradició de democràcia directa, ha sabut entendre el procés i lluita dins el procés defensant els interessos dels sectors més desfavorits i buscant l’hegemonia de les classes treballadores que poden entendre i defensar més decididament la revolució democràtica en marxa. Evidencia, doncs, amb la seva pràctica les contradiccions i l’oportunisme de ICV+Podemos.
Em penso que l’abstenció hi jugarà un paper una mica més important. Entre els meus coneguts motivats per la qüestió social i amb un independentisme instrumental de moment poc emotiu, que lideren àmplies capes de població de catalans de fornades recents amb interessos polítics més tebis, ja fa setmanes que la impotència explícita de “Catalunya si que es pot” els posava en una situació de cert astorament i incomoditat intuïtiva. El trajecte per simpatitzar amb les CUP necessitaria més temps o com a mínim la seva velocitat depen de l’activitat de la formació en l’àmbit local proper, i per a molts entre ells votar igual que CDC, que és com es veu “Junts pel sí”, és de moment un escull insuperable malgrat que al seu dia van participar en el 20/N pel Si. Els trajectes personals d’aquesta població solament arribaran a un port clarament independentista com a resultat de les amenaces, insults i atacs del govern d’Espanya que no són seguits massa puntualment per una gran part de la mateixa, pel que en tot cas els últims dies o bé es produeix una acceleració en la velocitat de decantació per estímuls exteriors potents o molts es quedaran a mig camí. Estem vivint la consolidació d’una mentalitat col·lectiva molt diferent de la majoritària a Catalunya tot just fa sis o set anys, i és lògic que el viratge mental i emotiu no sigui uniforme.