ambFilosofia

Els blogs de VilaWeb són un àmbit de comunicació on impera la democràcia, és a dir, una comunicació en llibertat i igualtat sense òrgans superiors. Si estenem aquest model a altres àmbits o li donem rellevància central dins VilaWeb, si no hi ha ningú en particular que en tingui el control, que filtri, cap a on anirà el conjunt?. El criteri de la majoria no és criteri del Bé. Ningú ens garanteix que així arribarem on voldríem arribar cadascú, ni al bé del projecte. Hi ha el perill dels populismes que simplifiquen la realitat prioritzant l’expressió de les emocions. Per què preferir la democràcia a l’aristocràcia (entesa aquesta com a la gestió dels millors)?.

No és preferible un sistema de mercat polític?. Un sistema on competeixen projectes, on s’ofereixen projectes tancats al consumidor i aquest vota una o altra oferta que serà executada pel líder i l’equip del líder?. El sistema de votar persones és pervers.

És un jurat popular escollit a sorts qui condemna a mort Sòcrates, és la democràcia atenenca (cal dir, però, que després els atenencs es van penedir). Sòcrates s’enfronta als seus conciutadans, els critica sense pietat, se’n fot, els ridiculitza, els retreu la seva ignorància, la seva supèrbia; però acata les lleis de la ciutat democràtica fins a acceptar la condemna a mort (li ofereixen de fugir) com a últim acte de mestratge.

Si la bona societat té com a condició primera i necessària les bones persones i no és possible cap artifici social (el mercat, les forces productives, la providència divina, Ser de dretes i liberal, avui, no és gaire racional, Mentalitats caducades) per obviar aquesta condició, aleshores procurar les condicions necessàries que afavoreixin esdevenir bones persones esdevé la tasca prioritària. Tenint en compte això, per exemple en economia, la pregunta fonamental seria no si tal o qual mesura fa augmentar el PIB, sinó si farà millors persones. L’alienació (un poder superior que impedeix l’autodesenvolupament, El triomf dels mercats) embruteix, no afavoreix esdevenir bona persona. I la democràcia? posa condicions favorables al bé individual i social? quines proves empíriques en tenim? es pot demostrar?.