ambFilosofia

Darrera del concepte de llibertat competitiva pròpia de l’home del mercat hi ha el concepte de l’individu com a propietari del seu cos i que no deu res a la societat per les seves capacitats., L’home del mercat és la causa profunda de la corrupció en el sistema.

D’aquests conceptes de llibertat i d’individu se’n deriva la recerca de la felicitat, entesa com a suma de plaers, com a objectiu final de l’individu: “el plaer i la llibertat respecte del dolor són les úniques coses desitjables com a fins; que totes les coses desitjables (que són tan nombroses en l’esquema utilitarista com en qualsevol altre) són desitjables o bé per el plaer inherent a elles mateixes, o com a mitjà per al foment del plaer i la prevenció del dolor.” J.S.Mill. Utilitarianism, Chap. 2, §3

Kant critica aquestes concepcions afirmant que abans d’anar a la recerca de la felicitat cal fer-se’n digne: “Per consegüent, la moral no és pròpiament la doctrina de com fer-nos feliços, sinó de com fer-nos dignes de la felicitat.” Crítica de la raó pràctica, II, 2, 5

I Nietzsche les lliga al nihilisme (la malaltia de la modernitat) i les ridiculitza: “La pregunta del nihilisme: «per a què?» té la seva arrel en el costum segons el qual la meta semblava establerta, donada, postulada des de fora; és a dir, per alguna autoritat suprahumana. Després d’haver perdut la fe en aquesta autoritat, es camina per costum en cerca d’una altra autoritat susceptible de parlar en termes absoluts i de fixar metes i tasques. Llavors, l’autoritat de la consciència -a mesura que la moral s’emancipa de la teologia, es torna més imperativa- apareix primordialment com a substitut d’una autoritat personal. O l’autoritat de la raó. O l’instint gregari (el ramat). O la Història, amb el seu esperit immanent a ella, que porta en si la seva meta i a la qual hom pot abandonar-se. Voldríem eludir la volició, l’aspiració a una meta, el risc inherent a la tasca de fixar-se un mateix una meta; voldríem eludir la responsabilitat (acceptaríem el fatalisme). Finalment, la felicitat i, amb certa dosi d’hipocresia, la felicitat del nombre més gran possible de persones.” La voluntat de poder. Llibre I. El nihilisme europeu. §2-55.

Hom com a funcionari de la Generalitat a qui prometen recuperar una paga puc perfectament indignar-me, pensant que volen comprar el meu vot sense afrontar prèviament i paral·lelament els problemes gravíssims de la pobresa infantil a Catalunya (que afectaria a 400.000 nens i on estaríem a la cua d’Europa en dedicació de recursos) o de la pobresa energètica (que afecta persones que els tanquen el subministrament i a moltes més persones que callen, però han d’apagar la calefacció a casa) quan Endesa acaba de repartir-se 14.000 milions d’euros en beneficis, Endesa: robatori i corrupció.- 14.606 milions d’€.

O puc pensar que em fan adorar el fals Déu de la felicitat (més diners) per amagar la debilitat d’una voluntat per assolir la sobirania, la manca de preparació i de moviments intel·ligents i realistes, més enllà de moviments judicials, per assolir aquesta sobirania.