La il·lusió i el convenciment de construir un país millor.
El greuge percebut el situem a 0.7; ens fixem que una àmplia majoria considera que Catalunya hauria de gestionar els seus propis impostos.
La legitimitat de la Constitució espanyola la situem a 0,3; ens fixem que una àmplia majoria està insatisfeta del funcionament de la democràcia espanyola.
La probabilitat de catàstrofe la situem a 0,2; ens fixem en les respostes sobre llibertats, economia, institucions en una futura Catalunya independent. Les respostes més aviat indiquen la il·lusió i el convenciment de construir un país millor.
Considerarem la influència del vot dels veïns en la decisió de vot del subjecte. La considerarem determinant quan superi els 6 sobre 8. És a dir, 7 o 8, 87% o més.
Anem a quan ser independentista era minoritari. Donats aquests paràmetres, quin tant per cent inicial de vot independentista era necessari per arribar on som ara?. El model ens diu que si aquest tant per cent inicial hagués estat inferior al 27%, l’independentisme no hagués superat l’unionisme.
Anem a la resta de Països Catalans, segons el model, si suposem que, en els propers temps, els paràmetres aversió-risc, greuge-percebut, legitimitat-constitució, probabilitat-catàstrofe agafaran en el País Valencià i en les Illes uns valors semblants als del Principat, aleshores el valor del paràmetre sobiranisme-%-inicial esdevé decisiu. Si aquest és inferior al 27%, no es donaria un procés de convergència amb el Principat, a menys que augmentem encara més l’enuig i/o disminuïm el temor o considerem uns subjectes que no es deixen influenciar pels seus veïns unionistes (en el model posant a ON adjudicar-plus-sobiranisme?).