La frontera del vot independentista
En l’apunt anterior, La frontera. Els que es donen un 5 en catalanitat. , consideràvem que es trobàvem a la frontera del vot independentista tots aquells ciutadans que es donaven una puntuació de 5 en catalanitat, el 20,8% de la població, 1.1100.000 persones. Segons posicionament esquerra-centre, (no considerem aquells que es donen una nota superior a 5-dreta), aquests MigCat es distribuïen en % sobre la població major de 18 anys de la següent manera:
Esq+…….1,787 %
Esq ……..9,323 %
Centre…. 9,692 %
Total …..20,802 %
En aquest MigCat, proposàvem, en llistes separades, que CDC procures convèncer els de centre, ERC els d’esquerres i les CUP els d’esquerres+.
Anem a veure dins cadascun d’aquests col·lectius, centre, esq, esq+ dins MigCat, quina intenció de vot (segons l’última enquesta del CEO) hi ha actualment en tant per mil sobre la població total de majors de 18 anys (cada punt representaria unes 5.500 persones):
| Centre | Esq | Esq+ | |
| PPC | 2,37 | 0,00 | 0,00 |
| CiU | 7,87 | 3,25 | 0,10 |
| ERC | 1,86 | 9,65 | 1,54 |
| PSC | 5,17 | 12,50 | 1,07 |
| ICV | 1,17 | 5,68 | 0,69 |
| C’s | 4,61 | 1,06 | 0,00 |
| CUP | 0,74 | 4,10 | 3,43 |
| Podemos | 7,52 | 10,06 | 2,87 |
| Altres | 6,46 | 6,80 | 0,64 |
| En blanc | 9,48 | 6,15 | 0,21 |
| No votaria | 23,92 | 11,24 | 4,46 |
| NS | 22,51 | 21,13 | 2,25 |
| NC | 3,24 | 1,61 | 0,61 |
| Total | 96,92 | 93,23 | 17,87 |
Dins de Centre, dins del col·lectiu de persones Migcat que es donen una nota de 5 entre esquerra i dreta, CDC només té una intenció de vot de 7,87 persones i competeix sobretot amb Podemos (7,52) i PSC (5,17). La majoria però es situen a No vota (23,92), No ho sap (22,51).
Dins d’Esq, (persones MigCat que es posen una nota de 2,3,o 4 en l’enquesta CEO) ERC té només una intenció de vot de 9,65 persones i competeix sobretot amb PSC (12,50) i Podemos (10,06). La majoria però també es situen a No vota (11,24), No ho sap (21,13).
Dins d’Esq+, (nota de 0 ó1) les CUP tenen una intenció de vot de 3,43 persones, cosa que fa que, a diferència de CDC i ERC, siguin els que recullen major intenció de vot relativa en aquesta franja. Competeixen també amb Podemos (2,87) i PSC (1,07). També són majoria els que No voten (4,46), però en molta menor proporció.
En aquestes trinxeres de primera línia, tant CDC com ERC estan força mal situats, només les CUP fan acceptablement els deures. En totes aquestes franges la competència més important és amb els indecisos, el PSC i Podemos
Quines podrien ser algunes de les línies argumentals per apropar aquestes persones al Sí? D’entrada arguments racionals. Insistir en les Conseqüències catastròfiques de la dependència. Insistir en el fet que per part de la República catalana no hi haurà fronteres i que no es perdrà la nacionalitat espanyola. La competència amb PSC i Podemos indica clarament la necessitat d’un gir social i democratitzador.
Finalment, notar la gran proporció en aquestes franges de persones indecises que no tenen definit el vot. En una situació d’incertesa per evitar que ens passi allò de l’ase de Buridan, que es va morir de gana davant de dos pilons de civada situats a la mateixa distància del seu cap, l’individu ha de recórrer a un tipus de decisió no basada en raons. Sigui l’autoritat reconeguda d’un personatge públic a qui ell admira, sigui una anècdota, sigui la simpatia, sigui un temor que es veu més immediat … En tot cas, també aquest component irracional pot jugar un paper destacat.
PP i CIU ara són de centre? Si us plau, diem les coses pel seu nom. Si consideres les CUP com a “esquerra+”, l’antítesi (CIU I PP) hauria de ser considerada almenys dreta+ o sigui, la dreta pura i dura perquè, les retallades, les privatitzacions i l’entendre el país com la seva finca particular no sembla una posició gaire “centrada”
Estem d’acord que hi ha una certa CDC, (L’abraçada del 9N o el gran repte de CDC), que és un perill pel sobiranisme, ja que el sobiranisme no podrà consolidar-se sense un gran pacte, (Pacte (I)), que inclogui les classes més desfavorides i la fi de les polítiques neoliberals. Certs personatges de l’actual govern (Boi Ruiz, Felip Puig,..) exemplifiquen més aviat la negació d’aquest pacte necessari per reeixir.