ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

Publicat el 13 de juny de 2014

Intenció de vot 9N segons un balanç entre enuig i temor

A partir d’aquest model s’observa com la gent es va agrupant homogèniament en zones de territori i arriba un moment en què la intenció de vot s’estabilitza. Veiem també que petites variacions dels paràmetres poden donar resultats molt diferents, el model és molt sensible a aquestes petites variacions. Segurament perquè el model és massa simple, però també pot reflectir una circumstància real del procés: no està guanyat i cal estar molt atents i respondre a totes les maniobres de l’unionisme.

En altres entregues sobre l’evolució de la intenció del vot a Catalunya hem aplicat la teoria de sistemes, transvasament de vot . Allí dèiem que “El model no té present l’anàlisi de què porta l’individu a prendre la decisió de vot, és una projecció a partir del que s’ha esdevingut. Queda pendent, doncs, aquest apropament a l’individu i l’estudi de si es mantindran les tendències.”.

Anem a intentar fer un pas en aquesta direcció. Centrant-nos només en la qüestió dual unionisme-sobiranisme. Podríem dir que el model anterior era positivista, només intentava mostrar correlacions entre fets observats. Per avançar hem d’introduir teoria, sistemes d’idees sobre realitats situades darrera dels fenòmens observats. I l’àtom de les ciències socials és l’individu.

Primer de tot fem una distribució aleatòria de 1023 individus (1023 quadrets) entre unionistes (blaus) i independentistes (vermells).
Establim nivells d’enuig i temor a partir de quatre paràmetres (greuge-percebut, legitimitat-constitució, aversió-risc, probabilitat-catàstrofe) situats entre 0-1
Establim un nivell d’enuig donat per: enuig = greuge-percebut * (1 – legitimitat-constitució)
Establim un nivell de temor donat per: temor = aversió-risc * probabilitat-catàstrofe.
Considerem que enuig-temor es distribueix normalment entre els individus.
El funcionament del model es troba explicat en la pàgina del model que teniu enllaçat més avall.
Examinem com evoluciona el model en el temps depenent del valor dels paràmetres que determinen l’enuig i el temor.

El següent pas seria examinar quins factors determinen els paràmetres greuge-percebut, legitimitat-constitució, aversió-risc, probabilitat-catàstrofe i com afecten als diversos individus..

A partir d’aquest model s’observa com la gent es va agrupant homogèniament en zones de territori i arriba un moment en què la intenció de vot s’estabilitza. Veiem també que petites variacions dels paràmetres poden donar resultats molt diferents, el model és molt sensible a aquestes petites variacions. Segurament perquè el model és massa simple, però també pot reflectir una circumstància real del procés: no està guanyat i cal estar molt atents i respondre a totes les maniobres de l’unionisme.

Per anar al model cliqueu aquí. Mireu les instruccions d’ús al final, sota de la interfície amb els quadres i els botons. Podeu examinar el codi que ho fa funcionar al final de tot. El model ha rebut modificacions des de la seva primera entrega.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Política per Joan Juhé i Mas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent