ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

Insults i rumors interessats.

És evident que els aparells de l’estat actuen contra el procés. Donat que el govern de la Generalitat es manté sobre la base d’una parella de gustos molt diferents (dilema de la guerra dels sexes), crear discòrdia entre la parella ha de ser un bon entreteniment per aquests aparells. Escampar rumors i insults és avui molt fàcil a través de les xarxes socials. De ben segur que això s’ha produït aquests dies de negociació abans del pacte i que es continuarà produint. No vol dir que tots els insults hagin vingut dels infiltrats, però de ben segur que hi intervenen provocant i creant tota la discòrdia possible.

En tot cas, per combatre un rumor, seria interessant estudiar com es propaga. He adequat un petit programa que simula la propagació d’un rumor.

Aquests programa modela la difusió d’un rumor. El rumor s’estén quan una persona que sap el rumor el comunica als seus veïns (podríem pensar en els amics de les xarxes socials). Els veïns són definits com les quatre persones adjacents

A cada pas, tothom que sap el rumor pot comunicar-lo. Comunica el rumor amb una probabilitat igual al grau de xafarderia individual (distribució normal) resultat de la xafarderiaSocial. Si l’individu comunica el rumor, aleatòriament un dels quatre veïns resulta infectat d’acord amb una probabilitat igual a la Credulitat o taxa de contactes que produeixen infecció. El model manté el recompte de qui sap el rumor, quantes persones saben el rumor, i com d’intens és el rumor (quantes vegades un individu l’ha sentit).

Si la xaferdariaSocial i la credulitat són superiors a 0, el model funciona com un sistema de primer ordre de creixement en S. Ara bé, aquesta S pot tenir aspectes molt diferents segons la Credulitat i la XafarderiaSocial. En forma de traca d’oli, primer creix lentament, després s’accelera i finalment es redueix la velocitat d’infecció fins afectar tota la població connectada.

La CREDULITAT (taxa de contactes que produeixen infecció) afecta la velocitat de propagació del rumor en menor mesura que la XAFARDERIA-SOCIAL (grau de probabilitat de comunicar el rumor als veïns). Per contenir el rumor es tracta, doncs, d’alentir el procés de difusió. El factor XAFARDERIA-SOCIAL afecta la velocitat de difusió del rumor en una proporció entre 5 i 10 vegades més gran que el factor CREDULITAT.

És a dir, el model ens mostra que el factor bàsic per evitar la propagació d’un rumor és no comunicar-lo i que si ho fem, acaba infectant tota la població bastant ràpidament encara que el grau de credulitat sigui baix. Un rumor és com una infecció, s’ha d’aïllar i evitar que es propagui.

Dos exemples. He fet córrer el programa amb un grau de xafarderiaSocial del 23% i un grau de Credulitat del 8,5%, i després de 300 passos resulta afectat el 32% de la població. Però, si fem córrer el programa amb un grau de xafardariaSocial del 8,5% i un grau de Credulitat del 23%, després de 300 passos només resulta afectat el 3,8% (si ho proveu, com que el programa incorpora l’atzar, pot donar uns resultats lleugerament diferents).

Podeu experimentar amb el model aquí: DifusióRumor



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Joan Juhé i Mas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent