Els principis a partir dels quals hem d’establir la Constitució de l’Estat
El concepte de llibertat liberal és insuficient perquè es nega a aprofundir en ell mateix i en la seva relació amb la felicitat. Vegeu: El mecanisme del mercat sovint no és aplicable i en molts casos és ineficient.
La felicitat implica viure. Però no som autosuficients per viure:
«I bé, vaig dir, una ciutat, crec, sorgeix del fet que cadascun de nosaltres no és autosuficient, sinó portador de moltes necessitats. Quin altre origen creus que hi pot haver en la fundació d’una ciutat ?
– Cap altre, va dir.
– Així doncs un home en pren d’un segon per la necessitat d’una cosa, i d’un tercer per la necessitat d’una altra cosa; i com que tenen moltes necessitats, es reuneixen molts homes en un sol lloc d’habitatge, associats per ajudar-se ; i és a aquesta cohabitació que hem donat el nom de ciutat. No és així!» Plató. República. Llibre II. 369B
I afegeix Aristòtil: «La ciutat és la comunitat perfecta, procedent de diversos llogarets, ja que posseeix, per dir-ho clarament, la conclusió de l’autosuficiència total i perquè té l’origen en la urgència de viure, però subsisteix per viure bé» Política, I, 1, 1252b26-53a
És a dir, per viure bé, per desenvolupar-nos com a ésser humans, ens cal la ciutat. La ciutat és condició necessària de la nostra felicitat.
Ara bé, la societat humana és plena de conflictes, lluny de la pau perpètua. El mercat no és suficient per resoldre aquests conflictes. Ens podem preguntar quins haurien de ser els principis a partir dels quals hem d’establir la Constitució de l’Estat que permetran resoldre aquests conflictes, és a dir, superar cooperativament els diversos dilemes (jocs) en què es troben els homes a causa de l’estructura dels sistemes de relació. És a dir, que posarà les condicions necessàries (per bé que no suficients) per a la nostra felicitat.
Aquests principis, que podem anomenar lleis universals de tota societat humana, tindran la característica que no porten a la destrucció de la societat, sinó que permeten construir-la. Compleixen amb l’imperatiu categòric kantià. Concretament, sense el concepte de voluntat general, caiem en l’antagonisme d’interessos, cosa que comporta el conflicte i la destrucció de la societat com a marc de la nostra felicitat. Com determinem la voluntat general? Aplicant l’imperatiu categòric. Les lleis no han de portar a la destrucció de la societat, han de ser aplicables a tos els individus, han de ser universals, i han de permetre una societat on aquests individus puguin ser feliços, puguin superar els conflictes. En aquesta mesura, establir i obeir aquestes lleis em fa digne de la felicitat, altrament no sóc digne de procurar-me la felicitat. I la llibertat consisteix en la capacitat d’establir racionalment i obeir voluntàriament aquestes lleis (ens converteix en ciutadans) i comporta la igualtat de tots en tant que ciutadans. Aquests són els valors de la república.
La llibertat i la igualtat republicanes són els principis a partir dels quals hem d’establir la Constitució de l’Estat. El sotmetiment de l’Estat a aquests principis el converteixen en estat de dret, ja que fan real la voluntat general i són els únics que no porten a l’autodestrucció de la societat humana. Crec que els atzucacs de la teoria de jocs moderna avalen aquestes afirmacions. Negueu aquests principis i la societat es veu incapaç de solucionar els seus conflictes, desapareix el marc que ens permet ser dignes de procurar la felicitat, i la societat entra en descomposició.