ambFilosofia

Pressuposarem:

Que a Catalunya la crisi de la Segona restauració borbònica es manifesta principalment en el procés sobiranista. Aquest s’articula en un moviment social unitari no partidista i en una pluralitat de forces polítiques que expressen la diversitat del propi procés sobiranista-moviment social.

Que als Països castellans la crisi de la Segona restauració borbònica es manifesta principalment en el fenomen Podemos. Però aquí Podemos juga alhora el paper de moviment social i de partit polític únic que intenta aglutinar la diversitat política del moviment. Podemos recull vots des del PP fins a EU, no és un partit d’esquerres clàssic.

Quan Podemos s’instal·la a Catalunya competeix i ha de xocar, doncs, tant amb els moviments socials, ja que pretén ser un tot i no una part, com amb TOTS els partits sobiranistes (fins i tot CDC) en la disputa del vot, tal com vèiem en l’apunt La frontera del vot independentista. Per tant, Podemos, en la mesura que rebutja la independència de Catalunya però es situa contra el Règim, debilita el procés sobiranista i debilita els partits sobiranistes.

Ara bé Podemos i el procés sobiranista tenen un enemic comú, el Règim, la Segona restauració borbònica. Hi ha enfrontament i, al mateix temps, interessos comuns. Podrà Podemos sense els partis sobiranistes catalans tirar endavant el procés constituent espanyol?. Podrà el procés sobirnanista assolir els seus objectius sense Podemos?

La cosa es complica encara una mica més si considerem que hi ha força evidència històrica de les classes dirigents catalanes abandonant les mobilitzacions populars i cedint i pactant amb les forces borbòniques.

Per construir el dilema del presoner entre Podemos i els moviments sobiranistes, pressuposarem també que Podemos tot sol, sense l’ajuda dels moviments d’alliberament nacional dins l’estat espanyol no podrà acabar amb el Règim. Pressuposarem que el moviment sobiranista català sí podria assolir els seus objectius, sempre i quan CDC es decantés definitivament per la ruptura amb les polítiques neoliberals cap a polítiques socialdemòcrates, és a dir, trenqués amb l’oligarquia i s’instal·lés en un pacte social amb la majoria del país. La frontera. Els que es donen un 5 en catalanitat.

El moviment sobiranista es trobaria doncs en un dels revolts més difícils i decisius, El dilema de la guerra dels sexes entre CDC i ERC (II). En llenguatge platònic: alguns dels seus protagonistes es troben en un moment de reencarnació en què han de triar la seva nova ànima i la vida que viuran. Un moment fonamental de la lluita de classes a casa nostra contra el 10 % que ha provocat la crisi i s’enriqueix amb ella.

Les xifres del dilema i el dilema com a tal en el proper apunt.