Decidir des de la pròpia sobirania.
Com ja hem proposat altres vegades, imagineu una mestressa de casa que vol tenir el dret a decidir la seva vida, en un 80%, i a partir d’aquest dret, en un 48% pensa que és millor separ-se, en un 11% que vol intentar refer el matrimoni, i en un 39% que ja està bé com està. Tanmateix resulta que el seu marit en les 2/3 parts no en vol sentir ni a parlar. Va i consulta una amiga perquè li doni consell. Aquesta, després d’examinar la situació de la nostra mestressa, li diu: “Tens tot el dret a decidir la teva vida, però ara per ara NO POTS, tu sola no pots, no tens ni ingressos propis, ni prou suport exterior, ni ho tens prou clar, i el teu marit és molt més fort que tu i ell no vol. T’aconsello que lluitis per convèncer el teu marit, i esperis fins a aconseguir-ho, no hi pots fer res més”.
No crec que la nostra mestressa segueixi aquest consell, més aviat crec que la nostra mestressa, que ja ha trencat amb la subordinació al mascle, encara que li ho impedeixin els fets, lluitarà per canviar els fets i fer real el seu ‘dret a decidir‘: es buscarà una feina i una hisenda pròpia, obeirà les lleis del marit, però no aquelles que malmetin el camí cap a la seva sobirania, buscarà amics que la puguin ajudar i, fins i tot, ajuda social pel cas de possibles maltractaments maritals, tot en la perspectiva de poder en el seu moment realment decidir.
No crec que accepti objeccions del tipus: «Aquests canvis de vestuari, aquestes malles, aquest pentinat, (declaració 9N) és només un brindis al sol, una provocació, que l’únic que et portarà serà que el teu marit t’obligarà a canviar-te», ni tampoc «no et busquis feina, diners propis, (estructures d’Estat) que faràs emprenyar el teu marit i tot el que hem aconseguit fins ara per convèncer-lo, ho perdrem»
Sobirania real vol dir poder real. I aquest poder real la nostra mestressa l’ha de construir, amb tots el riscos, si realment vol ser lliure, fins i tot, en el cas que decidís no separar-se des de la seva sobirania real. I aquesta és la diferència entre una DUI, una separació, que ara no es pot fer, i el mandat que té el Parlament de construir la sobirania: El problema és fer efectiu aquest 61% de diputats (Junt pel Sí, CUP, Catalunya Sí que es Pot) favorables al ‘dret a decidir’ la nostra vida des de la llibertat real i a finalment decidir-la des d’aquesta sobirania pròpia.
Ara bé, allò que et farà tirar endavant en els moments difícils i d’un cert dubte, serà tenir un projecte nou per refer la teva vida, un projecte que valgui la pena, que t’il·lusioni. Aquest projecte no el pots deixar per a més endavant, per un “ja ho veurem”, perquè si el procés de separació ha d’enfrontar situacions difícils per la incomprensió i oposició de l’altre i no va paral·lel a un nou projecte de vida que puguis començar a percebre i a construir, probablement no reeixirà.